La plaça dels nens i dels gats

La plaça de Can Quitèria respon al nom de la masia tapada amb un teló que reprodueix en cartró pedra l’autèntica façana que s’amaga darrere i que malauradament els anys d’abandó li van esborrant la bellesa original. La masia, com totes les cases sense vida i sense ús, és una ombra desdibuixada del que va ser en el seu dia, quan la rambla de Can Mora era una riera voltada d’immensos pollancres i torres senyorials, només creuada per un pontet que comunicava el carrer de Domènech amb les monges o l’escola Santa Isabel.

La masia dels Quitèria era una joia, allà hi vivia una família que estimava la seva feina i tenia cura d’un dels horts més mimats de Sant Cugat. Els temps canvien els nostres paisatges d’infantesa i avui, en el lloc de l’hort, hi ha un xiprer trasplantat, una plaça i a sota un aparcament. Però el que més em sobta és que l’antic hort ha seguit ple de vida, en aquest cas a través dels molts nens i nenes que es troben en aquest espai tranquil de la ciutat. Cada tarda, sobretot de divendres, els crits i els jocs dels infants i les converses dels pares ressonen a l’espai. Quan la tarda cau i va deixant la plaça deserta, a banda dels vianants que la travessen de pressa, hi queda un veí de tota la vida que cada dia, des de fa anys, li porta el menjar als gats que s’amaguen darrere el teló pintat de la masia. Surten de tots els forats i esperen amb candeletes el menú diari que l’home prepara amorosament in situ.

Segueix a @R_Grau al twitter