La Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer de Valldoreix

Amb el creixement del poble, amb les famílies que han vingut a viure-hi a les antigues torres d’estiueig i les noves que se n’han fet, la rambla ha esdevingut una artèria circulatòria important, tan important que sembla una carretera on tractors, camions, grues, autocars, turismes, motocicletes i bicicletes travessen el poble.

Hi ha moments durant les hores punta -matí, migdia i vespre- que el poble queda dividit en dos. I el pas de vianants el conte de “l’aniràs i no tornaràs”. A la nit, quan hi ha poca circulació esdevé una pista de Fórmula 1. No és que els vehicles passin de pressa, és que sovint agafen una velocitat terrorífica. Ja poden posar semàfors d’atenció i llumets amb cares més o menys vermelloses, que molts prepotents del volant es passen l’avís per allà on no sona.

A Valldoreix li cal una via de ronda, una via per on els vehicles pesants i els que han de travessar el poble, no hagin de passar entremig de les cases.

Quan es van treure les torres d’alta tensió de l’avinguda de Baixador, els veïns de la rambla somiàvem en un repartiment de la càrrega. Sembla que no, que es parla d’un passeig enjardinat. Entenc perfectament els veïns de l’Avinguda; tant de temps vivint tranquil·lament i ara els posaran trànsit i soroll. De ben segur que s’empiparan. A més, políticament no és aconsellable enutjar el ciutadà, sobretot en època d’eleccions.

Mentrestant, Valldoreix té un problema amb la rambla. No és sols un problema de mobilitat, és també de seguretat i pol·lució. Inclosa l’acústica.

Una millora del servei de busos i una millora de l’actitud cívica del conductor faria rebaixar el nombre de turismes circulant per la Rambla; però i els camions, grues, autocars i tractors?