La religió és l’opi del govern de Valldoreix

Vinc de família i cultura atea, i sempre he vist la religió amb escepticisme, com un vestigi manipulador i pervers que em costa d’entendre. Reconec que malgrat que el meu ateisme profund i arrelat no he renunciat mai a les vacances de Setmana Santa, però visc còmodament amb aquesta incongruència.

Aquest passat dimarts dia 16, vaig anar a la Missa Major de Valldoreix a la Parròquia de Sant Cebrià. He estudiat Sociologia de les Religions i he anat a temples budistes, però mai m’havia atrevit amb una església catòlica en plena missa. En arribar allà vaig trobar una cinquantena de persones congregades, un exvocal del PP i un sacerdot disfressat que donava sermons i hòsties. Voldria destacar que hi havia gairebé tot l’equip de govern de Valldoreix (de CDC i UDC). Tot això em va fer pensar: "Calla! Potser allò que deia Marx que “la religió és l’opi del poble” és més literal del que em pensava!".

Humor dolent a part, el Bisbe Josep Àngel Saiz va presidir la missa i va donar un sermó que em va sorprendre. Em va sorprendre perquè estava d’acord amb ell en algunes coses. En una part del seu sermó criticà a aquella gent que en nom de Déu feia la guerra a Síria, en comptes d’estimar-se, i criticà el paper insípid que estava jugant la UE en moments tan dramàtics com aquells. Això ho subscric totalment.

Després d’explicar el drama dels refugiats, al clímax del discurs, es dirigí als seus feligresos i al seu Déu i va dir: “Preguem tots junts a nostre Senyor, us demanem si us plau que els governants d’Europa ens retornin la pau”. La seva resposta al conflicte fou resar.

Aleshores em vaig preguntar: On estava l’equip de govern de Valldoreix quan ERC, CUP, PC, ICV i Podemos vàrem organitzar la convocatòria de suport als refugiats per pressionar als polítics europeus? Alguns feligresos segur que hi eren, però l’equip de govern no. I aquí rau la crítica.

Malauradament Marx tenia raó. Tenia raó quan deia que la religió aliena i expulsa les responsabilitats de la humanitat i les projecta en un Déu. Amb les pregàries d’aquella missa van deixar la responsabilitat a Déu, van deixar la consciència tranquil·la i van tornar cap a casa.

Espero que els feligresos i feligreses entenguin la religió diferent, que demostrin que Marx s’equivocava a dir que la religió és l’opi del poble. Això sí, Marx haguera tingut segur la raó si hagués dit: la religió és l’opi de l’equip de govern de Valldoreix.