Estic mirant les fotografies dels paisatges d’Hiroshi Sugimoto i em semblen excel·lents. Les escenes que reconstrueix en blanc i negre de la vida prehistòrica, les dels xacals, les hienes i els voltors, tenen una versemblança sinistra, que fa por.
Poques vegades passa que fotografies virtuoses en blanc i negre, i de paisatges que mai els nostres ulls han vist, ens facin emocionar, però no em vull quedar només amb això. La revista que estic mirant conté bons textos; de viatges, de recomanacions de llibres, de cròniques d’escalada i de muntanya, de periodisme d’alta volada, d’efemèrides; les fotografies solen ser diverses i hi ha un munt de coses sobre paisatge que paguen la pena.
És una revista digital, premiada el 2015 pel seu ampli espectre cultural, que va néixer fa vuit anys al Club, al Muntanyenc de Sant Cugat. Als qui sou inquiets i us agraden les coses boniques no us esteu de visitar-la. Es diu elmuntanyenc.