La salut i l'IBEX 35

Resulta que la meva mare té, des de fa ja molts anys, una hepatitis C contagiada per causa d’una transfusió durant una intervenció quirúrgica.

Ja fa, doncs, molts anys que anem a l’Hospital Clínic de Barcelona on li fan un seguiment, jo diria, quasi exclusivament informatiu. És cert que durant tota l’evolució ha hagut de ser intervinguda un parell de cops per l’aparició d’uns bonyets sospitosos.

Ara ja ens hem fet una mica, massa, grans i el tractament consisteix en una revisió cada sis mesos amb el que ens informen de si està bé o no i punt.

L’altre dia vàrem tenir una d’aquestes revisions “informatives” i vaig aprofitar per preguntar-li al metge si era possible accedir al ja famós tractament que està provocant tantes protestes degut al seu preu, no ja car sinó del tot immoral, i em va contestar que degut a l'edat de la meva mare doncs que... ja no era rendible.

Vàrem tenir un diàleg tens en el que aquest senyor va fer gala del curset o les indicacions rebudes pel cas, més que provable, de que algun pacient ens fiqués en terrenys poc atractius.

Una discussió amable però tensa en la que jo, molt sorprès, li vaig etzibar que si no se n’adonava no ja del fet en si, que ja és per sucar-hi pa, sinó de que aquest plantejament el que fa és obrir portes molt perilloses de cara a un futur pròxim. No va contestar a aquest requeriment, sols tenia la lliçó apresa per la primera pregunta: medicament si o medicament no.

Estimats companys de viatge, he anat investigant tot aquest afair i la veritat és que encara m’he trobat en pitjors realitats. M’explico.

Aquest medicament l’ha descobert una farmacèutica petita que ha sigut comprada per una altra de més important, propietat d’un grup d’inversors entre ells alguns bancs americans importants.

Aquest medicament val en origen, segons informacions, uns 3 euros per pastilla i aquesta nova propietària l’ha apujat a 640 euros per pastilla.

No cal dir que els resultats d’aquesta operació estrictament especulativa són astronòmics i, aquí vaig, ja han aparegut altres grups que amb aquests resultats estan intentant fer el mateix tipus de negoci.

És a dir, i en poques paraules, que la meva mare, i la teva, sofert lector, no són rendibles i el criteri és aquest estrictament.

Tot el que es diu, s’argumenta, és per vestir el sant i poc més. El que compta és el negoci, la rendibilitat i el que ens poden argumentar és per amagar la realitat, que no és altra que la nostra salut ja passa per l’Ibex 35, el Dow Jones, etc.

És a dir, estimat conciutadà i futurible no rendible, que el nostre futur passa per un tractament pal·liatiu si no pots pagar o un “anar fent” amb una mica de caritat cristiana o una vacuna a l’estil de les que comenta la Teresa Forcades (interessant el vídeo en què esmenta el tema al You Tube), una vacuna que no vacuna sinó que preveu que no s’allarguin els patiments econòmics provocats per milions de jubilats a mantenir pel sistema financer que és qui mana al món terrenal.

Com a última apreciació i perquè veieu que res és el que sembla, el responsable d’hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona és el galardonat Dr. Rodés, una eminència en el tema, no crec que això sigui discutible, una eminència que també fa d’assessor al “Ministro de Sanidad” i que és el que també confon privat amb públic entre guardons i premis de la Generalitat de Catalunya, tots ells segur que merescuts i que entre premi i premi ja ha decidit que aquest tractament amb preus tan “socials” sols el faran, si s’escau, a pacients fins a 70 anys... i pensar que jo tinc companys de ciclisme de més d’aquesta edat que no els puc seguir en les sortides amb bicicleta...¿?

La pregunta seria: com és que no busquen de fer un genèric amb l’argument més que justificable de que la salut de les persones no és negociable ni subjecte d’estratègies inversores?

Serà que tots fiquen la cullera a l’olla?

La veritat, jo penso que el senyor Rodés, el Dr. Rodés, a pesar de ser un bon hepatòleg, ha deixat de ser una mica persona i a la seva avançada edat demostra que ha passat pel planeta sense entendre el sentit de l’obra a la que se l’ha convidat, l’obra de la vida.

Ho sento senyor Dr. Rodés, al final sembla que suspendrà el curset.

Nosaltres, per descomptat, a partir d’ara estarem pendents no ja de les notícies de TV3, etc. sinó de les notícies de Blomberg que és qui ens pot orientar d’aquest nostra realitat, la de la salut rendible i/o econòmica.

Vaig a mirar l’IBEX no sigui que una sobtada epidèmia financera ens mati als “sobrants”...

Salut