Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A les acaballes del llibre Fent pinya (De l’autor: Jordi López Daltell, Ed. Urano), llibre que recomano, em vaig fixar en una frase del professor Bob Garratt, que diu així: “Per tal que un organisme o una organització sobrevisqui, la seva taxa d’aprenentatge ha de ser superior a la taxa de canvi del seu entorn”. Aquesta frase em va portar a reflexionar sobre els fets que van ocórrer a l’últim ple del mes de juliol.
L’últim Ple com dic, va ser el passat 18 de juliol on hi havia previstes la discussió de nou mocions. Finalment van ser vuit les mocions presentades, ja que dos d’elles tractaven el tema de les retallades en la sanitat i van acabar esdevenint en una sola moció institucional.
Aquell mateix 18 de juliol, hi havia convocada una concentració davant les portes de l’Ajuntament contra les retallades del “govern dels millors”. Una concentració promoguda per la Federació d’Associacions de Veïns i recolzada pels treballadors/es dels CAPs de la ciutat. Va tenir un seguiment d’unes 300 persones, les quals reclamaven que s’aturessin les retallades, que es protegís la sanitat pública, que no es jugués amb un tema tant important com és la salut i per deixar ben clar que no permetran cap regressió.
Que les dues mocions presentades, una per PSC, ICV i CUP, (per una sanitat pública universal i de qualitat a Sant Cugat del Vallès), i l’altra presentada per CiU (a favor del manteniment de la qualitat i integritat dels serveis sanitaris que presta Mútua de Terrassa a Sant Cugat) esdevinguessin en una moció institucional va ser una molt bona notícia. La unitat de totes les forces polítiques per defensar, en aquest cas, la sanitat, va ser un triomf de la política, del diàleg i d’entendre que s’havia de fer pinya per protegir els serveis sanitaris a la nostra ciutat.
Ara bé, em pregunto: perquè l’alcaldessa no va deixar entrar a la sala de plens als ciutadans/es concentrades a les portes del consistori? Perquè només van poder intervenir els representants de la FAV i dels treballadors/es? Perquè l’equip de govern no va habilitar la sala de plens per tal que tothom pogués estar present?
Hem de tenir molt present que la ciutadania està preocupada, que veu perillar una cosa tan important com és la sanitat, el temor a no ser atès en cas d’accident o malaltia per falta de recursos genera malestar i desconfiança.
Per altra banda, no podem oblidar que la sanitat que tenim ens ha costat molt d’aconseguir-la, que ha estat fruit d’un llarg recorregut, de molts esforços i de molt treball.
Personalment, m’hagués agradat veure com la sala de plens s’obria i acollia el conjunt de les preocupacions, dels neguits, de la desconfiança i el malestar i canalitzar-ho cap al diàleg, la complicitat, la cooperació i la major representativitat de la voluntat popular.
Fent referència a la frase de l’inici, el nostre entorn ha canviat, la ciutadania vol participar d’alguna manera de les decisions polítiques que li afecten, i això ho acceptem des de la política o estem condemnats a no sobreviure.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter
L’últim Ple com dic, va ser el passat 18 de juliol on hi havia previstes la discussió de nou mocions. Finalment van ser vuit les mocions presentades, ja que dos d’elles tractaven el tema de les retallades en la sanitat i van acabar esdevenint en una sola moció institucional.
Aquell mateix 18 de juliol, hi havia convocada una concentració davant les portes de l’Ajuntament contra les retallades del “govern dels millors”. Una concentració promoguda per la Federació d’Associacions de Veïns i recolzada pels treballadors/es dels CAPs de la ciutat. Va tenir un seguiment d’unes 300 persones, les quals reclamaven que s’aturessin les retallades, que es protegís la sanitat pública, que no es jugués amb un tema tant important com és la salut i per deixar ben clar que no permetran cap regressió.
Que les dues mocions presentades, una per PSC, ICV i CUP, (per una sanitat pública universal i de qualitat a Sant Cugat del Vallès), i l’altra presentada per CiU (a favor del manteniment de la qualitat i integritat dels serveis sanitaris que presta Mútua de Terrassa a Sant Cugat) esdevinguessin en una moció institucional va ser una molt bona notícia. La unitat de totes les forces polítiques per defensar, en aquest cas, la sanitat, va ser un triomf de la política, del diàleg i d’entendre que s’havia de fer pinya per protegir els serveis sanitaris a la nostra ciutat.
Ara bé, em pregunto: perquè l’alcaldessa no va deixar entrar a la sala de plens als ciutadans/es concentrades a les portes del consistori? Perquè només van poder intervenir els representants de la FAV i dels treballadors/es? Perquè l’equip de govern no va habilitar la sala de plens per tal que tothom pogués estar present?
Hem de tenir molt present que la ciutadania està preocupada, que veu perillar una cosa tan important com és la sanitat, el temor a no ser atès en cas d’accident o malaltia per falta de recursos genera malestar i desconfiança.
Per altra banda, no podem oblidar que la sanitat que tenim ens ha costat molt d’aconseguir-la, que ha estat fruit d’un llarg recorregut, de molts esforços i de molt treball.
Personalment, m’hagués agradat veure com la sala de plens s’obria i acollia el conjunt de les preocupacions, dels neguits, de la desconfiança i el malestar i canalitzar-ho cap al diàleg, la complicitat, la cooperació i la major representativitat de la voluntat popular.
Fent referència a la frase de l’inici, el nostre entorn ha canviat, la ciutadania vol participar d’alguna manera de les decisions polítiques que li afecten, i això ho acceptem des de la política o estem condemnats a no sobreviure.
Segueix a @davidgutierrezl al twitter