La transversalitat al futbol

En el món de l’esport hi podem trobar una curva de Gauss de practicants ben diferent depenent de l’especialitat que tractem. Aquesta curva varia amb cada territori on es practiqui. Així, als països mediterranis difícilment s’hi destacaran jugadors d’hoquei gel o cricket, mentre que als països nòrdics hi ha pocs practicants d'esports nàutics... Però, curiosament, el que fa un esport més universal és precisament la seva transversalitat. I si el futbol s’ha erigit en l’esport global per excel•lència és, precisament, per aquesta característica que el fa avui dia, fins i tot, multitudinari a mercats tan allunyats fa pocs anys com el mateix nord-americà.

El futbol uneix dos trets que el fan universal: es pot practicar a qualsevol indret (al carrer, a pistes poliesportives, al camp, a la muntanya, a la platja…) i és, probablement, dels més barats. Una pilota i dos pedres poden ser l’inici d’un atac i gol i, si ja en posem quatre (de pedres), tenim un petit terreny de joc on muntar un partidet. De pilotes no fa falta que ens imaginem les Nike o Adidas que tots tenim al cap quan pensem en el futbol d’alta competició. Hi ha llocs on encara uns troços de paper embolicat i quatre gomes fan un objecte ben proper al que podria ser una bimba de principis del segle passat...

Aquesta transversalitat fa que el nombre de practicants multipliqui per milers als que podem trobar en d’altres esports. Aixó el converteix en l’esport més competitiu per la dificultat que implica arribar a dalt de tot. Ara bé: ser un professional del futbol és una fita quasi inabastable. Però ser anímicament futbolista és el que milions de practicants sentim cada setmana quan juguem el nostre partit o senzillament fem quatre xuts amb els amics. Aixó sí que és important. Perquè la capacitat de poder seguir una disciplina que molts coneixem ens crea a tots un nexe d’unió.

Quan viatges per llocs ben llunyans d’aquest planeta sempre t’acabes trobant amb un col·lega de seient o de barra de bar amb qui pots gaudir d’una bona conversa sobre l’estil de’n Guardiola, el potencial del Chelsea, o el Mundial del 74 d’Alemanya. I el que encara és més positiu: rebaixes tensions a reunions professionals, a situacions amb malentesos, o entre caràcters ben dispars. Perquè les aficions uneixen més que separen. Al menys, pels que sabem entendre que al cap i a la fi només estem parlant d’un joc.

Per últim i no menys important: quan jugues a la lliga que sigui i cada setmana recorres els barris, els pobles, o les ciutats on et reben com a adversari, saps que t’hi trobaràs amb el millor i el pitjor de cada casa. I pels que hem viscut el futbol des de ben petits, creiem que la millor manera d’entendre una societat és, precisament, coneixent tots els seus components. On hi pots veure la màxima representació? Dins del camp i a la graderia d’un camp de futbol. Feu-ne la prova. Difícil que ho visqueu així a les sales d’un museu o a la porta d’un teatre…