La nova pel·lícula del cineasta canadenc François Girard (qui, amb la reconeguda The Red Violin aconseguia captar l'ànima d'un instrument musical), ens retorna a una peça on la música s'eleva i es converteix, novament, en personatge protagonista.
Expressant-la com a símbol, canal i bàlsam de la mateixa existència, la música atrapa a Boychoir tots els matisos viscuts i els converteix en melodies pures, pulcres, amb un to que l'apropa a l'espiritualitat. Un precís Dustin Hoffman, profund però contingut com el seu paper de glorificat professor requereix, ho expressa al seu alumne més destacat (i personatge principal de la pel·lícula): “No sóc un home religiós. Però aquesta és l'experiència més sagrada que pots viure. Aquí tens una comunitat de persones sentint el mateix (referint-se al públic). Són desconeguts, però tu els estàs unint, els estàs donant la teva veu”.
Des del pausat guió de Ben Ripley (qui a banda de la seva trajectòria en cinema també és un destacat pianista) i la tendra i mesurada interpretació del debutant Garrett Wareing, va cobrant vida el dibuix del singular personatge, que junt amb la música, protagonitza la pel·lícula: un nen amb una personalitat ferida i solitària que, tot i albergar els instints conflictius causats per una infància traumàtica, s'expressa alhora des d'una sensibilitat altament dolça.
Una sensibilitat que troba el seu canal en les classes de cant d'un prestigiós cor infantil. La contenció narrativa marca les passes de la trama que, delicada alhora d'exposar la vida interna dels seus personatges, aconsegueix capturar-la quan aquesta s'endinsa en el món melòdic. I el llenguatge audiovisual aconsegueix, així, navegar amb delicadesa per un altre món deliciós i intangible: el que habita la música.
Fitxa tècnica
'EL CORO'
Títol Original: Boychoir
USA, 2014.
Direcció: François Girard.
Guió: Ben Ripley.
Música: Brian Byrne.
Intèrprets: Garrett Wareing, Dustin Hoffman, Kevin McHale, Josh Lucas, Debra Winger, Joe West.
Durada: 103 minuts.
Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)