Les dones als castells

Quan als anys 80 del segle passat els Minyons de Terrassa van incorporar les dones als troncs dels castells, hi va haver un gran sotrac a la tradició i als cànons establerts. No s’esperava que les dones podien estar al tronc del castell aguantant amb tant d’èxit com els homes la feble estructura que tenien al damunt. I no només això, sinó que avui en dia quasi ningú dubta que els grans èxits aconseguits des d’aleshores per les diverses colles no haurien estat possibles sense la participació activa de les dones.

Les dones se situen, sobretot, als pisos superiors del tronc, atesa la seva lleugeresa de pes, i també per la seva fortalesa física i mental. D’altra banda, un bon percentatge de la canalla de les colles són del gènere femení: la maduresa que tenen les nenes, necessària per saber llegir els diferents moviments del castell, és bàsica per a l’èxit de la construcció.

Igualment, una de les posicions més sofertes de la pinya, la de crossa, està ocupada per noies en quasi totes les colles. Tanmateix, encara hi ha algunes posicions tant del tronc com de la pinya poc sovintejades per noies, com és el cas de la posició de baixos o de segons, en el cas del tronc; o de primeres mans o vents en el cas de la pinya.

Però potser els espais on es troba més a faltar la presència femenina és en els càrrecs directius, tant tècnics com socials. Des de sempre i també actualment hi ha molt poques dones com a cap de colla i també es poden comptar amb els dits d’una mà el nombre de presidentes de colla.

Els gausacs som una destacable exempció, ja que dels nou presidents que ha tingut l’entitat, tres han estat dones, entre elles les dues últimes. A més, podem estar orgullosos d’haver posat en la història dels castells la primera dona que ha fet un castell de nou pisos com a segona tapada.

De tota manera, encara queda molta feina per assolir la normalitat i que les diferències per gènere deixin de ser notícia. I un bon exemple és aquest article, que mai no hauria d’haver estat escrit.

Gausacs, amunt!