Les dones són com els fantasmes

En petites coses, posem per cas en els noms dels carrers, ja es veu que la nostra societat és profundament desigual. Si destriem, d’entre els més de mil carrers que té Sant Cugat, aquells que tenen nom de persona i els separem segons el gènere, observem que les dones són com els fantasmes, quasi invisibles.

Com que el nomenclàtor és més llarg que un dejuni, estalviem-nos-el, només cal que fem memòria dels carrers més cèntrics, més importants, i ens vindran al cap abats i sants, polítics, artistes, doctors, això sí, homes. Si ens esforcem sortirà alguna dona sobretot d’algun carrer modest.

Com que no podem atribuir la discriminació a un llast del passat ja que la majoria dels carrers del municipi són nous, quan els plens decideixin qui mereix un carrer i qui no, si és que volem més paritat, menys desigualtat, hem de triar noms de dones. Al final són les ciutats qui ens donen forma a nosaltres però som els ciutadans i les ciutadanes qui donem forma a les ciutats.