Es tracta d'un sistema d'adaptació que esmorteeix el dolor, sense elles un simple frec seria dolorós, per això l'exercici físic és tan important, perquè incrementa la seva producció. Però també recompensa el que és bo per a la salut, el benestar i l'harmonia. És un sistema que premia la creació de lligams ja siguin amorosos, d'amistat, socials o familiars.
La sensació d'eufòria de l'enamorament o de l'estat de benestar després d'un orgasme són exemples de producció d'endorfines. El poder de l'addicció a les drogues està relacionat amb el mecanisme de regulació de les endorfines, tenint una estructura semblant, si es troba en la sang en elevades concentracions l'organisme no necessita produir-les.
Una vegada passat l'efecte, l'addicte ha de buscar el que el seu cos ha deixat de sintetitzar, que seria la síndrome d'abstinència.
La seva potent influència sobre el sistema immunitari explica l'efecte placebo i ajuda a comprendre perquè els estats depressius afavoreixen les malalties.
La seva secreció és contínua, però està subjecta a influències. S'afavoreix per un estat mental relaxats i receptiu, la qual cosa es coneix com a estat alfa, però disminueix en estat beta: tens i mentalment actiu, això explica perquè un estrès excessiu i mantingut, no només impedeix gaudir de la vida, també és determinant, i en això juga un paper important la motivació, hi ha molta gent “enganxada” a les sensacions que produeixen la combinació d'adrenalina i endorfines.
Aquestes proteïnes, constitueixen doncs un pont entre ment, emocions i cos, afavoreixen d'una forma natural els mecanismes interns de guariment. També incideixen en la nostra capacitat per gaudir de la vida i poder prendre's les coses amb optimisme, és per això, que quan una persona fa exercici físic se sent més plena i realitzada i això per a la recuperació de l'addicte és primordial.