Les espècies a la cuina

Si dies enrere parlàvem de les plantes i herbes aromàtiques a la cuina, avui ho farem parlant de les espècies, productes que donen un toc gustós, a vegades exòtic i moltes vegades imprescindible per als diversos cuinats.

Les espècies han tingut protagonisme en totes les cultures, fins i tot alguna espècie va arribar a ser unitat monetària europea, ens referim al pebre negre (s. v).

Diem, doncs, quelcom d’algunes de les espècies més utilitzades: Safrà: és una de les espècies més cares, sia en bri o en pols; dóna aroma i color als plats d’arròs, peixos i marisc. Canyella: originària de Ceilan, de sabor càlid i picant, en branca o en pols, aromatitza fruita fresca, compotes, postres dolces i begudes calentes. Cardamom: originari de l’Índia, després del safrà i la vainilla és una de les espècies més cares; aromatitza peixos d’aigua dolça i aus. Clau: originari de l’arxipèlag de les Moluques; de sabor fort i picant, per tant, ús moderat; perfecte per a marinar peix i carns, carn picada i salses. Curri: combina unes 30 espècies, és el condiment bàsic a la cuina asiàtica; lliga molt bé amb plats vegetarians, carns de vedella, porc, xai i aus, peix de mar, patates i arròs. Gingebre: originari de les Índies i Malàisia; s’utilitzen les arrels, de sabor picant; condimenta molt bé les carns (porc, bou i aus), peixos de mar i riu, verdures, patates, arròs, fruites vermelles i determinades salses. Pàprika: molt utilitzada a la cuina hongaresa, molt aromàtica, combina especialment amb la carn, les sopes i plats preparats amb salses. Sèsam: cultivat als països càlids; els seus grans acompanyen habitualment les carns de porc, aus i les verdures. Vainilla: fruit originari de Mèxic, amb beina o en pols s’utilitza bàsicament a la rebosteria.

Capítol a banda mereix, per la seva importància i ús, parlar del pebre.