Les masies, una assignatura pendent

La masia és l'edifici característic de la cultura catalana. És un dels emblemes de la nostra identitat i un patrimoni històric que explica el nostre passat. Sant Cugat ha estat, com bona part del territori agrícola català, terra de masies. Abans que molts carrers que conformen el nucli, les masies ja hi eren. S'estudien, s'anomenen i es visiten edificis modernistes, monestirs, esglésies... Però en general s'oblida la nostra casa més característica.

Amb sort de petits n'hem visitat alguna a l'escola o hi entrem quan s'hi ha instal·lat algun restaurant o algun hotel. Però tot i així, la masia és avui la gran desconeguda, no només a la nostra ciutat, sinó per moltes persones de Catalunya, que desconeixen (o desconeixem) com era la vida en una masia, quines parts la conformen, quan van començar a existir...

Conèixer aquests aspectes és conèixer millor qui som i perquè som com som. Qui més qui menys té avantpassats que hi van viure, sigui com a propietaris o com a masovers. Moltes masies han format part del municipi, masies que amb la urbanització es van tirar a terra sense remordiments, masies que van desaparèixer. Però per sort encara en queden, i tal com llegia en aquest mitjà fa unes setmanes sembla que l'Ajuntament pretén posar en marxa un pla per recuperar aquestes edificacions.

Desitjo que aquesta iniciativa no caigui en un sac buit. Seria bo per tots que algunes masies mítiques que encara queden en peu, com Can Rabella o Can Canyameres puguin ser la seu d'alguna entitat que ho necessiti, que estiguin obertes al públic, i, per descomptat, puguin explicar per elles mateixes la nostra cultura, una mica de nosaltres mateixos.