Les mentides del PSC per justificar l'abstenció en el Pacte per la Nit

Malgrat ha estat un tema molt polèmic, permeteu-me fer-ne una prèvia que considero necessària perquè cada vegada es va complicant més tot plegat:

Com ja vaig especificar al meu primer article, el Pacte per la Nit regulava l’ús de l’espai públic nocturn a través de la participació i l’acord de tots els partits polítics (i les respectives joventuts), associacions de veïns, restauradors, entitats... Però arran d’unes queixes veïnals, l’Ajuntament va derogar unilateralment el Pacte per la Nit.

El passat 20 de Juliol ERC va presentar al ple de Sant Cugat una moció per garantir el compliment del Pacte per la Nit a proposta de les JERC. El resultat de la votació va ser acabar rebutjant-se la moció. L’aritmètica del ple va fer que l’abstenció del PSC es traduís en la rebutja de la moció, i pensar que un regidor no n’era conscient és massa ingenu. El PSC va esdevenir doncs còmplice del rebuig a la moció.

És per això que el PSC es va veure obligat a intentar redactar 19 “arguments” per justificar la seva abstenció. Amb aquest article tinc intenció de contra argumentar-los i desmuntar-los un per un. Sé que va en contra de tot “manual del bon articulista” fer un article massa llarg, però el PSC va posar molts “arguments” i no me’n voldria deixar cap.

1. El PSC s’excusa en què el Pacte per la Nit no s’ha aplicat mai donat la seva dificultat. Senzillament és mentida, no hi ha més. Els acords del Pacte per la Nit van començar a aplicar-se des dels seus inicis i si van deixar d’aplicar-se (més endavant) va ser per la manca de voluntat de l’equip de govern que no en va fer un seguiment adequat.

2. Pel que fa les terrasses, el PSC defensa que els horaris que regeixen són els mateixos que els acordats al Pacte per la Nit. Obvia, per tant, la llista cada cop més llarga de places amb horaris específics més reduïts i el lamentable decret d’alcaldia específic per la Plaça Augusta.

3. El PSC explica que cal reprendre les negociacions. Però el Pacte per la Nit és un pacte viu que incorpora una comissió de seguiment, de manera que no és que les negociacions s’hagin de reprendre sinó que haurien de ser permanents.

4. El PSC justifica la seva abstenció davant el compromís del govern de ser proactiu cara nous acords. Però la moció presentada per les JERC no nega en cap cas la necessitat d’arribar a nous acords, senzillament qüestiona la credibilitat de qui ja ha incomplert els anteriors acords. I al meu entendre, donada l’aritmètica del ple municipal, el vot de l’abstenció és en realitat un vot en contra que respon a un acord amb el govern per salvar-li els mobles i que tard o d’hora haurà d’explicar.

5. Respecte a la crida a la participació ciutadana, el PSC denuncia que molts agents involucrats no s’hi van sentir cridats. Però això no justifica estar en contra del Pacte per la Nit. El govern de CiU hauria d’haver incorporat a la comissió de seguiment a qualsevol associació o entitat veïnal que no s’hagi sentit cridada a participar. I així poder resoldre de la millor manera els problemes que sorgissin.

6. La vergonyosa i pèssima actitud dels dos responsables del govern municipal anterior (més preocupats en enfrontar entitats veïnals, associacions i restauradors que no pas en arribar acords) no és una raó per a rebutjar la moció, sinó tot el contrari.

 

7. El PSC explica que el seu vot era també un vot de confiança de cara al nou govern. La nostra moció era un vot de confiança, una oportunitat perquè complís els acords presos al marc del Pacte per la Nit.

 

8. Argumenten que el xoc frontal amb CiU no és la manera de reprendre el diàleg. Considero que demanar a un govern que compleixi els acords que ell mateix ha pres i aprovat no és un xoc frontal sinó una responsabilitat (i, per tant, no fer-ho és una irresponsabilitat).

 

9. Els socialistes entenen que la millor manera és posar-se a treballar immediatament. No sé quina mena d’argument és aquest, ni què hi té a veure, però el que cal no és “posar-se a treballar” sinó continuar treballant. Tant les JERC com ERC no hem deixat de treballar mai pel Pacte per la Nit i, amb aquesta moció, vam donar l’oportunitat al govern de resoldre el seu flagrant problema de credibilitat.

 

10. El PSC afirma que les problemàtiques d’una moció que contradigui a un decret d’alcaldia pot suposar problemes jurídics. El problema rau en què la justícia no és el problema, el problema és la voluntat política. Jo no dubto del compromís amb la democràcia de CiU. Estic convençut que d’aprovar-se la moció, l’alcaldessa modificaria els decrets d’alcaldia pertinents.

 

11. La seva onzena raó és que ningú pot atorgar-se la representació dels agents implicats i que cal tornar a escoltar. Però insisteixo en què no cal tornar sinó continuar. I és que justament, per evitar aquest perill que ells adverteixen, totes les modificacions les han de prendre els agents implicats. No el vot en contra del PSC al ple (ai, perdoneu! l’abstenció del PSC).

 

12. El PSC argumenta que s’ha de donar suport efectiu i igual a tots els agents implicats. Genial, però precisament per això calia votar a favor. No podem acceptar que un local de la Plaça Octavià pugui obrir fins a la una i, uns metres més enllà, a la Plaça Augusta, els locals puguin obrir fins a les 11.

 

13. De manera molt poc subtil intenten atacar de manera indirecta al grup ERC-MES acusant-nos de trencar la unitat d’acció de l’esquerra en cerca del rèdit particular i sentencien que no admeten lliçons d’aquells qui van facilitar l’aprovació del cartipàs. En primer lloc, penso que no té absolutament res a veure amb la seva abstenció, ja m’explicaran quina mena de justificació és aquesta. En segon lloc, els acords del Pacte de Nit no foren avalats per la unitat de les esquerres sinó pel conjunt de forces polítiques (al ple de l’octubre del 2012). En tercer lloc, demanar l’aplicació del Pacte per la Nit no és mirar per nosaltres mateixos sinó per la credibilitat de l’anterior govern municipal.

 

14. Arran d’una pancarta que vam penjar les JERC, el PSC es defensa dient que no són còmplices ni part de res ni de ningú i que no fan proselitisme de progressisme. Jo penso que el PSC ha aprofitat l’oportunitat de guanyar protagonisme i visibilitat a costa de carregar-se el Pacte per la Nit. El compromís amb aquesta problemàtica va molt més enllà que el “postureig” puntual del PSC, que s’evidencia quan descobreixes que no diuen RES sobre el Pacte per la Nit al seu programa electoral (i no en fa pas tant).

 

15. No m’imagino com d’acorralats es deuen sentir si recorren a desqualificar la moció al·legant a què responia a la intenció de marcar perfil i no a resoldre res. Les JERC vam prendre el compromís electoral de forma reiterada de què tan aviat com fos possible exigiríem el compliment dels acords del Pacte per la Nit. Nosaltres, a diferència del govern i ara també del PSC, complim els compromisos.

 

16. Apel·len a la responsabilitat del PSC quan diuen que els interessa arribar a l’acord amb el govern més que d’altres objectius. Però és que el problema rau a complir els acords presos, sobretot quan CiU els trenca amb tota naturalitat i normalitat.

 

17. El PSC clarifica que la confiança en el govern decaurà quan les negociacions s’estanquin o es prenguin decisions unilaterals. Al meu entendre, qui ja no ha complert els acords presos, ha expressat nul·la voluntat de complir-los i ja ha pres decisions unilaterals, no té credibilitat.

 

18. El PSC acusa que no admeten retrets d’aquells qui abanderen un fals socialisme i avalen a les polítiques de centredreta de la Generalitat de Catalunya. Doncs espero que sàpiguen entomar tots aquests retrets. Senzillament em sorprèn que, per justificar la seva abstenció, el PSC recorri a la política nacional. Jo també ho puc fer: res més ridícul que el seu president votant a favor de la llei de l’avortament.

 

19. Finalment clamen que els mitjans de comunicació els van silenciar de manera intencionada. Aquest últim punt me’l han posat massa fàcil. Tant la primera roda de premsa com els seus 19 punts van sortir als mitjans.

Conscient de què el PSC se sent menystingut pels mitjans de comunicació he decidit fer aquest article per donar a conèixer la seva posició.

 

Per tot això el PSC és còmplice.