Les nostres armes

Un objectiu del tot no unitari però amb molta força per aconseguir-lo. Sembla fàcil descriure un sentiment, un sentiment i una lluita que hauria d'haver estat superada. Sabem que tot és cíclic però retirar drets que ja formaven part de la nostra cultura i pensament semblava del tot impossible. Tot i així ho han aconseguit, han aconseguit la divisió, la incertesa i la por altra vegada. I el que sap més greu és que encara no ho tenim clar, no tenim clar que res del que s'està proposant és pel bé comú. I que no ens enganyem, el bé comú fa temps que no es persegueix des de les grans forces. Les forces que et tiren cap una direcció, com cavalls que estan enfocats a només mirar endavant dintre del seu camí. Sense poder veure els companys del costat, els que vindran i els que ens van deixar el camí fet ja fa temps.

I encara que ressentits, desconfiats i dubitatius, crec que existeix un idea de la qual ningú en dubte. Alguna cosa s'ha de fer i alguna cosa podem fer en alguns dels esglaons. Suposo que és qüestió d'esbrinar en quin podem fer un salt més gran. S'ha comprovat, doncs, que res és impossible. Ells ho tenen clar, i nosaltres? Nosaltres som tots i totes i és per aquest motiu, per coherència i per esforç, que jo he fet vaga i que seguiré fent vagues, manifestacions i el que calgui per poder fer, almenys, una petita esquerda en el mur de la por.