Libertas capitur (III)

Sant Cugat, com moltes ciutats occidentals, ha d'entomar el repte del trànsit urbà i de l'ús del vehicle privat a la ciutat.

Alguns opten per desincentivar el cotxe fent-lo cada cop més costós i més difícil mitjançant zones blaves, verdes i taronges, impostos de circulació o la prohibició de circular amb vehicles vells. Altres defensen la promoció de sistemes alternatius de desplaçament, com la bicicleta o el transport públic. Per descomptat, caben les solucions mixtes. Quina resposta dona el liberalisme?

Prenguem perspectiva. Espanya és alhora militant de la política coneguda com a "get people into their cars", en virtut de la qual s'anima a abonar-se al vehicle privat (incentius fiscals, com el pla Renove, o la construcció de carreteres) i del sistema "get people out of their cars", que busca, precisament, el contrari amb propostes com les d'alt esmentades.

Els liberals responem, senzillament, "let people do whatever they want". El liberalisme defensa la remoció d'obstacles patits per la societat civil, especialment si vénen imposats pel poder públic. Així, l'Ajuntament hauria d'abstenir-se de voler influir en les decisions dels ciutadans fent igual d'accessibles totes les opcions, des del vehicle elèctric fins la bicicleta, passant pel cotxe tradicional o el transport públic.

Això no vol dir que haguem de prescindir de les zones tarifades sempre que aquestes no s'emprin només per dissuadir els conductors. Tampoc implica aquesta doctrina l'abandonament de les restriccions als vehicles contaminants, ja que aquestes són una mesura de protecció de la salut pública.
L'Estat no neix per formar opinions, deixem que sigui l'individu qui ho faci.