Libertas capitur (IV)

Els ens locals, per imperatiu legal, no poden deixar de prestar certs serveis que es presumeixen bàsics (enllumenat, tractament de residus, pavimentació, etc.). Podríem dur la perspectiva liberal a si haurien de fer-ho, que no deixa de ser un debat interessant, però, donat que avui és una obligació positiva de tot ajuntament, ens centrarem a explorar si existeix una forma més liberal de donar aquests serveis.

Al punt mitjà entre l'Estat mínim i l'Estat Prestador (la versió més intensa de l'Estat de Benestar) trobem l'anomenat Estat Relacional. Aquest es caracteritza per treballar en xarxa, per adoptar decisions tenint en compte tots els recursos disponibles a un territori, siguin públics o privats. Filla de l'Estat Relacional és la molt estudiada Col·laboració Publico-Privada (CPP), tècnica de governança que, precisament, promou una aproximació competitiva a la prestació de serveis. Així, l'administrat esdevé client, fent a l'Administració responsable d'introduir una visió de management per estar a l'altura de les expectatives exigides pel ciutadà.

En termes concrets, la CPP permet l'entrada d'una societat civil vibrant i competitiva en la gestió pública, ja sigui en forma de mercat (puc exigir millors preus i qualitat a qui externalitzi el servei) o en forma d'activitat sense ànim de lucre (puc encomanar a gent compromesa el tractament de certs temes).

En conclusió, existeix una forma liberal, per apoderadora de l'individu i reductora de la burocràcia, de prestar serveis que, a més, té la capacitat demostrada de millorar la qualitat d'aquests. Per assolir-la, només hem d'exigir a l'Administració que ens obri el pas.