Li van prendre la cartera? Li van estirar la bossa de mà? Se li van endur el mòbil intel·ligent d’última generació que li havien portat els Reis? Res de tot això; els lladres li van robar la compra que acabava de fer al supermercat Consum. Eren dos quarts de vuit del vespre. La notícia, que vaig llegir al TOT Sant Cugat, em va sorprendre, sincerament. Em va fer reflexionar sobre el mòbil dels lladres. La víctima era un home amb visibilitat reduïda i, a falta de més informació, descarto que fos una poca-soltada o una manera de mofar-se d’algú que no hi veu bé.
Penso en com s’ho ha de passar una persona per arribar a l’extrem de robar la compra que acaba de fer un altre. De les dues bosses que l’home duia n’hi van prendre una, segons l’article. Entenc que l’objectiu final dels lladres era aconseguir menjar. Han aprofitat la tria d’un altre per poder anar a dormir amb la panxa mig plena. Què s’hi hauran trobat a la bossa? Un paquet de pernil dolç, unes torrades, un tros de formatge i tres llaunes de tonyina? Ves a saber.
Desconec si tenen família, si era la primera vegada que ho feien o si són uns delinqüents habituals. Desconec, com he dit, què els ha mogut a fer-ho. Però deixant de banda aquest cas en concret, el cert és que hi ha gent que passa gana. Sí, a Sant Cugat també. Hi ha gent que ha perdut la feina, la casa i no troben solucions a través de l’Administració. Les entitats no arriben a abastar-ho tot. Gent desesperada que si no se l’ajuda serà impossible reinserir-los a la societat.
Calen polítiques actives per aquest col·lectiu: es necessiten abans que sigui massa tard. Abans que els lladres, protagonistes de la notícia del TOT, deixin de robar la compra d’aquells que surten del supermercat per fer-ne una de més grossa, que no s’arregla pas tornant a comprar el paquet de pernil dolç, les torrades, el tros de formatge i les tres llaunes de tonyina que, per cert, estaven d’oferta.
Segueix a Maria Xinó al Twitter.
Penso en com s’ho ha de passar una persona per arribar a l’extrem de robar la compra que acaba de fer un altre. De les dues bosses que l’home duia n’hi van prendre una, segons l’article. Entenc que l’objectiu final dels lladres era aconseguir menjar. Han aprofitat la tria d’un altre per poder anar a dormir amb la panxa mig plena. Què s’hi hauran trobat a la bossa? Un paquet de pernil dolç, unes torrades, un tros de formatge i tres llaunes de tonyina? Ves a saber.
Desconec si tenen família, si era la primera vegada que ho feien o si són uns delinqüents habituals. Desconec, com he dit, què els ha mogut a fer-ho. Però deixant de banda aquest cas en concret, el cert és que hi ha gent que passa gana. Sí, a Sant Cugat també. Hi ha gent que ha perdut la feina, la casa i no troben solucions a través de l’Administració. Les entitats no arriben a abastar-ho tot. Gent desesperada que si no se l’ajuda serà impossible reinserir-los a la societat.
Calen polítiques actives per aquest col·lectiu: es necessiten abans que sigui massa tard. Abans que els lladres, protagonistes de la notícia del TOT, deixin de robar la compra d’aquells que surten del supermercat per fer-ne una de més grossa, que no s’arregla pas tornant a comprar el paquet de pernil dolç, les torrades, el tros de formatge i les tres llaunes de tonyina que, per cert, estaven d’oferta.
Segueix a Maria Xinó al Twitter.