Lliçons

El divendres 14 de març, al Casal Popular La Guitza vam tenir el privilegi de comptar amb el testimoni de tres dels treballadors que des de fa més de cinc mesos protagonitzen una vaga indefinida a la planta que té l’empresa Panrico a Santa Perpètua. Van explicar-nos de primera mà l’experiència viscuda, però sobretot ens van donar un seguit de lliçons interessants que penso que val la pena recollir.

Vam aprendre que per vèncer la injustícia la millor arma de què disposa la classe treballadora és l’organització i la lluita. Ens vam convèncer que la batalla que manté la plantilla de Panrico contra la seva patronal travessa els límits de la planta i forma part, en definitiva, d’una guerra pel dret al treball digne de la qual tots en formem part. Ens van explicar que “la revolució surt del cor, i no pas de la boca per viure d’ella”, en clara referència a determinats polítics i dirigents sindicals.

Després d’una hora de conversa amb els companys de Panrico vaig quedar-me amb la sensació d’haver après molt més que en qualsevol classe de la universitat o després de llegir molts llibres. Perquè hi ha coneixements que ni acadèmics ni intel·lectuals són capaços de transmetre; i lliçons de dignitat que només podem captar a través dels seus protagonistes. La de fa dos divendres va ser, sens dubte, una d’aquestes lliçons. La de les persones que, dia rere dia, presenten batalla als poderosos en favor dels drets de tots i cadascun de nosaltres.

Segueix @alarru a Twitter