Lluita

El setembre és aquell mes que quan comença ja hauria d'acabar. Un mes llarg, de connexió, de retrobaments, de rutines i de nous propòsits; potser, inclús més nous propòsits que per l'any nou; i és que per a molts l'any comença al setembre, amb l'inici del curs.

És, també, el mes de les Festes Majors tardaneres que amb els gegants, els correfocs i els balls a l'envelat ens allarguen una mica més l'estiu. Un estiu acabat, viscut, compartit... i que molts el voldrien (voldríem) allargar com un xiclet. Però res dura cent anys i l'inici d'un nou curs ens espera ple d'incògnites, de vivències, de llibretes per emplenar i infinits coneixements per aprendre.

Als meus alumnes quan comença el curs els hi parlo de superació, de lluita, de defensar allò que hom és, sense vergonya però amb respecte, amb educació. Els hi parlo de grans gestes, de resistències i, també, de derrotes perquè a la vida hi ha de tot, i hem d'aprendre a conviure-hi, a lidiar-hi i entendre que forma part de l'aprenentatge i del creixement.

I, un bon exemple és la nostra Diada, a ells els hi sobta commemorar una derrota, i és que, com molts cops a la vida, s'ha d'aprofundir, i no menystenir que la lluita de molts catalans va ser una lluita per la llibertat, per a defensar les seves lleis i institucions, la pròpia de governar-se: de salvaguardar un sistema que posava límits al poder indiscriminat del rei. Un bon exemple que lluitar per allò que un és o sent o veu just és sempre una gesta noble, sigui quin sigui el final.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.