Lluny de Sant Cugat

La Floresta, nova edició de la fira d'intercanvi de plantes, barrejada amb la fireta d'artesans, al costat d'un concert de petit format, entre taules on es bescanvien llibres. A prop, el Mussol reparteix llavors de tomaqueres autòctones de Collserola, mentre la florista de la rambla fa un taller de diademes fetes de plantes i flors que llueixen nenes i nens que juguen enmig de dues terrasses on es fa el vermut entre converses animades.

Cultura popular i kultura alternativa, tant és com s'escrigui, ja que totes beuen de la font de l'altre en un espai comú, un espai públic, que ho és a partir de què hi ha processos socials col·lectius que el prenen i el transformen més enllà del fet que succeeixin a una plaça, un jardí, un parc.

Aquest espai on batega la florestaïnitat és un dels últims reductes de Sant Cugat on la mercantilització de l'espai públic no hi ha posat les grapes. Les florestanes no renunciem a ser usuàries d'aquest espai i no ens agrada el concepte de ser mers consumidors enmig d'un "entorn de qualitat", ordenat, impol·lut, regulat, i dirigit, sense cap capacitat creativa i d'iniciativa sobre el que volem que hi succeeixi. De fet parlo d'autogestió, paraula que posa nerviosos als de dalt (vist des de la Floresta, als de baix) i que va de coses tan simples com crear projectes comunitaris que escapin a les lògiques espacials planejades des de les institucions i generar autèntics espais transversals de relació i socialment fèrtils.

La Floresta es resisteix a ser atractiva perquè no vol ser competitiva, perquè vol seguir essent cooperativa malgrat la pressió gentrificadora que demanda control i espais comuns asèptics.