Local

Tot i que l’handbol sempre es diu que és un esport minoritari (això encara ho he d'entendre), ja que d’acord amb les estadístiques publicades per l'Institut d’Estadística de Catalunya, l’handbol, com a esport d’equip, ocupa la tercera plaça pel que fa al rànquing de nombre de llicències a Catalunya, tot just darrere del fútbtol i el bàsquet i si anem més lluny i mirem les estadístiques del Consejo Superior de Deportes d’Espanya, ens trobem en la mateixa situació, l’handbol ocupa la tercera plaça del rànquing d’esports d’equip a escala estatal, sempre pel que fa a nombre de llicències.

Fetes aquestes dues premisses, és molt curiós com a la premsa esportiva en l'àmbit estatal no ha donat massa ressò al fet que es juguessin els campionats del món d’handbol i com us podeu imaginar va ser el futbol qui domina a la premsa,(recordem que Espanya hi anava com a campiona del món). Per fer un exemple molt evident, després de conèixer que França i Espanya s’enfrontarien a semifinals, la premsa esportiva francesa posava en primera plana la foto d’uns jugadors de la selecció, era la notícia principal, l’hi donava molta rellevància, en canvi a un periòdic estatal la notícia principal era d’un partit de futbol (Copa del Rei) mentre que la notícia que Espanya s’havia classificat per la semifinal del Campionat del Món d’Handbol quedava a la columna (i a més partida) que es diu “Careta” amb la foto del jugador internacional de St. Maria de Palautordera, Joan Cañellas i Reixach autor del “gol de oro” que va classificar l’equip per les semifinals.

Mirant cap a la premsa local de Sant Cugat, pel que fa a l’esport l’atenció és sempre molt alta, per tots els esports i sempre plural cap a totes les entitats.

És cert que hi ha entitats esportives que generen més notícies que altres (perquè tenen més equips o perquè són molt actives o per la categoria on competeixen a vegades estatals o perquè organitzen competicions, tornejos, casals, etc.), però no per això es deixa a banda cap entitat.

La informació esportiva local que ens arriba sigui amb suport digital  com amb suport del paper, de manera gratuïta (TOT Sant Cugat) o al quiosc amb el DIARI de Sant Cugat, és sempre molt ràpida (suports digitals) i de qualitat (digital i paper), és d’agrair i molt l’esforç que fan les redaccions esportives (i les altres), no tan sols pel volum de feina que es troben els caps de setmana amb tots els esdeveniments esportius, sinó també per la diversificació de les notícies, no poden arribar a tot, però ho intenten sempre i allà on vagin sempre ho fan amb professionalitat i atenció i damunt d’això amb una empatia que és bàsica.

A la premsa les eines digitals ajuden molt, però no és tot i no és suficient, el que hem de valorar moltíssim, i que és excel·lent, és el tracte humà, sempre molt present i que es respira a cada notícia, la proximitat, l’entrevista, la trucada telefònica, la foto o el vídeo, són sempre darrere de totes les notícies, així com l’atenció i cura a la notícia, aquest tracte distintiu, aquest valor afegit de la premsa local de Sant Cugat fa que l’esforç de les persones que treballen a les redaccions esportives locals, així com dels seus fotògrafs i redactors, sigui molt valorat i contribueixi al fet que els principals mitjans de comunicació digitals locals siguin entre els més valorats de Catalunya i continuïn superant rècords de seguiments i valoracions. Aquest mateix mitjà va quedar segon en el top 10 dels diaris digitals per la seva audiència activa al Twitter, i el 13 de gener d’aquest any una notícia de Laura Grau certificava com els dos mitjans digitals amb més usuaris únics són el Totsantcugat.cat i Cugat.cat, ja líders pel que fa a usuaris únics (55.579 i 52.551 respectivament) i amb molta diferència amb la resta.

És evident que és el conjunt de les redaccions informatives qui continua assolint les fites, batre els seus propis rècords. També és segur que la pluralitat, la proximitat, l’atenció i el tracte amb les persones i amb les notícies fa que siguin sempre molt valorades tant a Sant Cugat com a fora.

Molts poden pensar que els periodistes fan el que han de fer, és a dir fan la seva feina i per això els paguen, però les persones que “fan la seva feina” els cap de setmana, seguint els actes esportius del poble, des del meu punt de vista i per l’experiència que tinc amb totes les persones que he anat coneixent, no estan fent la seva feina, estan fent molt més, fan allò que els hi apassiona, ho fan sempre amb alegria, amb professionalitat, amb coneixement, amb bon ambient, també he trobat aquest mateix tracte amb les persones amb qui tinc el contacte dins de les redaccions i que m’han donat la possibilitat de poder escriure els articles d’opinió. Tot suma i és per això que es baten records i es guanyen els partits amb els altres mitjans informatius.