Locke, confiança i política local

Fa poc vam veure amb gran estupor i sorpresa, no tant que ERC-MES trenqués l’acord d’estabilitat amb el PDECat que per altra banda es veia venir, sinó que la crossa que amb molt de gust va acceptar aguantar al govern va ser aportada pel regidor del PSC Pere Soler, que va passar a ocupar fins i tot una tinença d’alcalde. Dic sorpresa quan el sentiment més apropiat seria continuada decepció, que avui en dia és l’única cosa que em provoca el PSC, i és que és ben cert que hauria de fer un esforç per acceptar que si ells no saben que són, menys ho puc saber jo. D’on no n’hi ha no en raja, diuen.

Deixant de banda l’espectacle ofert pels socialistes a Sant Cugat i la traïció als seus principis, és de necessària denúncia la traïció real comesa per aquests i el govern vers els ciutadans, que veuen com les institucions públiques són utilitzades com a moneda de canvi per pagar favors polítics. I és que pocs dies després, el ple, amb els vots del PDECat i com no del PSC van aprovar la concessió d’un càrrec de confiança al Pere Soler que gaudirà d’un sou de 61.000 euros anuals a canvi òbviament del seu suport institucional.

I és que el regal de la sensible tendresa i innocència de la qual el nadó acabat de néixer és delata és sacsejada per una crua realitat com si es tractés d’un malson, el món que ens envolta es fa patent amb el transcurs de l’insaciable temps. Sens dubte, entre altres fets que fan que a poc a poc perdem aquesta innocència, es troba la traïció a la confiança del votant, que mitjançant aquest mercadeig de favors polítics ajuden que la innocència originària de qui parlava Locke esdevingui tremendament difícil d’ésser conservada.