Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Vaig formar part d’un camp de treball amb un grup divers de joves d’arreu del món, sota la direcció d’una organització catalana, Cocat, que col·labora amb altres organitzacions internacionals. Un camp de treball és un projecte basat en el voluntariat on s’ofereix conèixer un nou país, una cultura i sobretot ajudar. Per dur a terme aquesta vivència es requereix responsabilitat, donat que es tracta d’una obra social, educativa, cultural i fins i tot, mediambiental. Tot això a canvi de conèixer nova gent, aprendre un nou idioma i una nova cultura.
La meva experiència va començar el 2 de juliol quan vaig arribar a Longue Rive, un poble de la Côte Nord del Quèbec (província francesa del Canadà). Durant tres setmanes vaig conviure amb francesos, belgues, coreans, japonesos, mexicans i quebecois. El camp consistia en treballar de dilluns a divendres realitzant tasques mediambientals; l’objectiu era buidar un zona de males herbes per crear una àrea de pícnic situada al costat del riu de Sant Llorenç. Tanmateix, també vàrem participar en tasques educatives i socials: fer classe de català als menuts del poble i conversar amb la gent de la tercera edat. Per altra banda, per endinsar-se en aquesta aventura és important saber conviure en grup, la cooperació és un element essencial, no tots tenim els mateixos hàbits i, ens hem de respectar. Això és complicat quan no sabem amb qui conviurem ni tampoc la seva cultura, però amb esforç i compromís tot s’aconsegueix.
En l’organització prèvia al gran viatge, el Cocat ens va oferir una xerrada introductòria i durant aquesta, em va sobtar una frase que em va marcar, tot i que pot semblar molt tòpica: “Quan torneu no sereu els mateixos” i puc afirmar que és una gran veritat. Perquè he tingut el plaer de conèixer persones increïbles que m’han ensenyat nous valors per afrontar la vida, he descobert en mi virtuts i defectes que desconeixia i això m’ha fet millorar com a persona. De fet, aquest treball és altruista, no reps un sou però reps la gran satisfacció de veure que amb les teves capacitats i coneixements has aportat una il·lusió a tot un petit poble; i això no té preu. Actualment, les activitats més interactives giren entorn al consumisme i poc a poc desapareix aquell esperit i aquell anhel de construir il·lusió. Aquest tipus d’activitat voluntària enriqueix la persona i l’omple intensament.
Us ho recomano a ulls clucs.
Segueix @anna_farre al twitter.
La meva experiència va començar el 2 de juliol quan vaig arribar a Longue Rive, un poble de la Côte Nord del Quèbec (província francesa del Canadà). Durant tres setmanes vaig conviure amb francesos, belgues, coreans, japonesos, mexicans i quebecois. El camp consistia en treballar de dilluns a divendres realitzant tasques mediambientals; l’objectiu era buidar un zona de males herbes per crear una àrea de pícnic situada al costat del riu de Sant Llorenç. Tanmateix, també vàrem participar en tasques educatives i socials: fer classe de català als menuts del poble i conversar amb la gent de la tercera edat. Per altra banda, per endinsar-se en aquesta aventura és important saber conviure en grup, la cooperació és un element essencial, no tots tenim els mateixos hàbits i, ens hem de respectar. Això és complicat quan no sabem amb qui conviurem ni tampoc la seva cultura, però amb esforç i compromís tot s’aconsegueix.
En l’organització prèvia al gran viatge, el Cocat ens va oferir una xerrada introductòria i durant aquesta, em va sobtar una frase que em va marcar, tot i que pot semblar molt tòpica: “Quan torneu no sereu els mateixos” i puc afirmar que és una gran veritat. Perquè he tingut el plaer de conèixer persones increïbles que m’han ensenyat nous valors per afrontar la vida, he descobert en mi virtuts i defectes que desconeixia i això m’ha fet millorar com a persona. De fet, aquest treball és altruista, no reps un sou però reps la gran satisfacció de veure que amb les teves capacitats i coneixements has aportat una il·lusió a tot un petit poble; i això no té preu. Actualment, les activitats més interactives giren entorn al consumisme i poc a poc desapareix aquell esperit i aquell anhel de construir il·lusió. Aquest tipus d’activitat voluntària enriqueix la persona i l’omple intensament.
Us ho recomano a ulls clucs.
Segueix @anna_farre al twitter.