Majories silencioses i relliscades convergents

Fa uns dies llegia un article titulat "la majoria silenciosa", escrit pel regidor i president del PDECat a Sant Cugat, l'Eloi Rovira.

En aquest article, el bo de l'Eloi ens venia a dir que Sant Cugat és una ciutat magnífica, en la que el jovent no hi tenim cap dret a reivindicar res. I és que segons ell, el model de la Smart City ens proporciona tot un seguit d'oportunitats que alguns dels i les joves (vaja!) no sabem apreciar.

Entre d'altres perles, el regidor d'esports i joventut ens il·luminava a tots plegats argumentant que "Sant Cugat disposa d'un teixit empresarial que ofereix als joves oportunitats de tot tipus per emancipar-se".

Tenint en compte que som la ciutat amb el metre quadrat més car dels Països Catalans i que a la ciutat dels serveis la gran majoria de joves estan abocats a treballar en feines precàries i temporals, no sé ben bé què li devia estar passant pel cap al afirmar tal barbaritat.

Tampoc acabo d'entendre amb qui pensa quan parla d'unes suposades "majories silencioses" de joves a les que fa referència per tal de deslegitimar les reivindicacions del jovent organitzat.

Els hi pesi més o menys a la gent del PDECat, a Sant Cugat hi predomina un jovent cada vegada més conscienciat i organitzat, amb ganes i il·lusió per a construir, col·lectivament, un poble molt més cohesionat, viu i combatent.

És a través de projectes tan engrescadors com el casal de joves de La Xesca, per exemple, que seguirem generant totes aquelles alternatives que des de les institucions no ens sou capaços de proporcionar.

Seguim i seguirem!