Martí Marin, de les Joventuts Musicals de Sant Cugat

Com no m’agrada la Festa Major? No m’agrada amb pressupostos fastuosos, no m’agrada amb excés de propostes simultànies, no m’agrada amb excés de soroll, no m’agrada amb tensions entre les entitats que lluiten per una subvenció, ni amb gent que tira petards a les cames.

Com m’agrada la Festa Major? Senzillament animada amb gent amb ganes de fer alguna cosa plegats. M’agrada l’animació als carrers, trobar-me a tothom als focs artificials, palpar la sensació del canvi de temps, la barreja de tradicions i novetats. M’agrada l’ambient del concurs de paelles, tot i que mai hi he participat. En general, m’agraden les coses que fan que la gent es trobi de forma distesa per a, canviant la rutina de l’any, passar una bona estona junts. M’agrada veure, de lluny, els joves fent de diables, no tant pel soroll com per l’energia que hi posen. M’agrada sentir música a les places, si pot ser, amb un volum no demencial o, simplement, veure com els del Camí de la Creu o la carretera de Cerdanyola sopen al bell mig del carrer sobre una taula comunal.

Crec que la Festa Major encara es podria potenciar més com a espai de trobada i participació de la ciutadania, com a moment àlgid de l’any per a sortir a fer quelcom plegats..., a més de ballar. M’agradaria que fos una oportunitat que fomentés la participació veïnal, potser amb concursos per carrers, m’agradaria que fos organitzada i sufragada més directament pels veïns que així la farien més seva, amb activitats per barriades que fomentin la trobada o la descoberta del qui viu a l’altre replà.

Crec que es podrien estimular fórmules que ens animin a participar i col·laborar a tots, per un cop a l’any, fent alguna cosa que ens uneixi. No crec que calguin grans grups musicals, ni despeses al·lucinants, ni fer-la més grossa que els del poble del costat.

I com que enguany, un cop més, el ‘conflicte’ són les Barraques, diria que d’elles el que sempre m’ha agradat ha estat el que tenen de participació, de joves que amb poc munten activitats originals. Avui, potser sigui un model desbordat, tant per la quantitat de gent que ve a mirar com per la falta d’integració a la festa de la ciutat, o per una mica massa de tensions generades, potser també, per un excés de política de subvencions municipals. Caldria renovar el model i recuperar la frescor que sempre tenen les primeres edicions, més senzilles i menys macroaparador o festival.