Marxar

Han marxat i regna el silenci. Una escola sense nens és una escola sense vida. Sempre dic que són els dies més tristos, ensopits i llargs de la meva feina; aquells dies que nosaltres treballem i ells ja no hi són, són eterns. És moment de reflexionar, de valorar, millorar i projectar el futur; tant en l'àmbit de claustre i escola, com en el personal. Sense por al canvi i assumir el mea culpa, si és que podem parlar de culpa.

Han marxat amb la motxilla ben plena; plena, no sols de llibres, llibretes i bolígrafs; sinó plena d'experiències, de moments, de coneixements, de descobriments, també de frustracions, de dubtes, de discussions i d'algun càstig; o sigui, plena de vida. D'una vida que els ensenya a fer-se grans, a relacionar-se, a conviure i a gestionar. Una vida que nosaltres, mestres i professors, tenim el goig de poder compartir en primera persona.

Han marxat, i nosaltres, ens quedem una mica buits perquè sense ells nosaltres no som i ells, en el fons, ho saben. I ens regalen comiats amb abraçades, amb gràcies, amb mirades còmplices i amb efecte i ho acaben amb frases plenes de bons propòsits i desitjos.

Han marxat i els hem dit adeu amb un gran somriure i carregats d'orgull.

Bon estiu a tots!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.