Me’n he d’allunyar de publicar mensualment al Diari de Sant Cugat i a la web del TOT. Tan aviat el Ple de l’Ajuntament em va nomenar Síndic de Greuges, l’editor Ramon Grau i el director Josep Maria Vallès em van oferir aquestes dues atalaies de la ciutat, primerament el Diari de Sant Cugat i, posteriorment, el web del TOT, per expressar la meva opinió i estar a prop de la ciutadania. Els estic molt agraït per haver-ho pogut fer al llarg d’uns sis anys.
Ara me n'he d’allunyar. Em sap greu, en aquests temps tan intensos que vivim, socialment i políticament. Tinc el cap ple de força, d’il·lusions i esperança i el cos amb una disfunció d’una motoneurona que s’ha cansat de seguir les instruccions del cervell. Ja no tinc l’habilitat que tant preciso i això no té volta de full. No puc fer sol la columna i preciso d’ajuda, cosa una mica complicada i dificultosa per mi, a més, vull dedicar tots els meus esforços i els de l’Esperança, a complir el meu mandat en defensa dels drets dels meus conciutadans i fent això l’ajut que necessito s’esmerça en el que realment considero prioritari, encara que sigui en detriment de publicar en el Diari de Sant Cugat.
Durant aquests anys he procurat defensar, en els meus escrits, els drets socials i humans, tant individuals com col·lectius, de manera, crec, que més que transparent, no me n'he estat de posar adjectius qualificatius quan ho he considerat convenient, tot i saber, que quan els poses t’hi identifiques i et “retrates”. He considerat, sempre, un bé superior la transparència enfront de la ciutadania que quedar bé amb uns o els altres o considerar el que és políticament correcta. Ara me n'allunyo de publicar, però continuaré estant ben a prop vostre escrivint a l’Administració pública en defensa dels vostres drets, quan els considereu vulnerats. M’acomiado del Diari de Sant Cugat i del TOT però continuaré al servei de tots els santcugatencs i santcugatenques, amb l’Esperança, a la meva Oficina, on sempre ens trobareu.
Ara me n'he d’allunyar. Em sap greu, en aquests temps tan intensos que vivim, socialment i políticament. Tinc el cap ple de força, d’il·lusions i esperança i el cos amb una disfunció d’una motoneurona que s’ha cansat de seguir les instruccions del cervell. Ja no tinc l’habilitat que tant preciso i això no té volta de full. No puc fer sol la columna i preciso d’ajuda, cosa una mica complicada i dificultosa per mi, a més, vull dedicar tots els meus esforços i els de l’Esperança, a complir el meu mandat en defensa dels drets dels meus conciutadans i fent això l’ajut que necessito s’esmerça en el que realment considero prioritari, encara que sigui en detriment de publicar en el Diari de Sant Cugat.
Durant aquests anys he procurat defensar, en els meus escrits, els drets socials i humans, tant individuals com col·lectius, de manera, crec, que més que transparent, no me n'he estat de posar adjectius qualificatius quan ho he considerat convenient, tot i saber, que quan els poses t’hi identifiques i et “retrates”. He considerat, sempre, un bé superior la transparència enfront de la ciutadania que quedar bé amb uns o els altres o considerar el que és políticament correcta. Ara me n'allunyo de publicar, però continuaré estant ben a prop vostre escrivint a l’Administració pública en defensa dels vostres drets, quan els considereu vulnerats. M’acomiado del Diari de Sant Cugat i del TOT però continuaré al servei de tots els santcugatencs i santcugatenques, amb l’Esperança, a la meva Oficina, on sempre ens trobareu.