Menys subvencions, més llibertat

Avui m'agradaria parlar de les subvencions a entitats culturals que l'any passat van rebre 420.000 euros (aquest any en seran menys), sense comptar la Festa Major i ajudes indirectes com cessió d'espais, tècnics... És molt, poc o està bé? No ho sé la veritat, però, per exemple, els santcugatencs paguem 2,4 milions d'euros anuals als partits polítics, als regidors del govern i l'oposició i als càrrecs de confiança. Això si que em sembla excessiu, però, sincerament, res em sorprèn ni res m'espero de la classe política.

Les entitats culturals fan una gran feina per a la cohesió d'un poble, la integració dels nouvinguts i la divulgació de la cultura i tradició local. Tot això és cert. Ara bé, tinc la sensació que, emparant-se en aquesta tasca, hi ha certes entitats que exigeixen que se subvencioni la gran majoria de la seva activitat, oblidant-se de buscar finançament propi. No generalitzo ni em refereixo a cap entitat en concret, sinó a la percepció que jo tinc després d'uns quants anys tractant i analitzant informativament l'activitat de les associacions. Això està canviant poc a poc, per la crisis i perquè l'Ajuntament, culpable també de donar sempre el que li demanaven, ara ja no dóna diners a tort i a dret.

No pot ser que els santcugatencs hàgim de subvencionar la majoria de les activitats de les entitats. Per molta feina que facin, no té cap sentit. Les entitats, encara que representin la bondat, la solidaritat i totes aquestes coses tan maques, haurien de començar a tenir una visió una mica més empresarial. Si una associació vol muntar una activitat que li costa 10.000 euros, que s'espavili per buscar-los i trobar-los, almenys una bona part. Així de clar. I jo crec que és possible perquè hi ha moltes entitats que ja ho fan. No posaré cap exemple perquè no em vull autoimmolar, però repassant les subvencions veus que dues entitats que fan el mateix, n'hi ha una que rep la meitat de diners. I com ho ha fet? Doncs espavilant-se una mica i tenir un caràcter emprenedor per no dependre tant de l'ajuda pública. L'Ajuntament ha de cedir espais, oferir suport tècnic i ajudar una mica econòmicament. Però res més.

A més, també vull dir que una entitat més independent econòmicament, també té més llibertat. Per experiència puc dir que una associació que està esperant uns diners d'una subvenció, mai criticarà l'Ajuntament. Per tant, si s'aposta més per l'autofinançament, també hi haurà més llibertat d'acció perquè l'entitat en qüestió no es veurà pressionada per si finalment rep diners o no. Perquè, no ens enganyem, les subencions també són una manera de control polític. I, per mi, molt perversa.

Segueix @bernatbella a twitter