El plat fort de la tarda va ser l'espectacle que va presentar el Cor Aglepa amb el Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat. Un espectacle que feia mesos que es gestava amb els dos grups de joves i que va sorprendre, i agradar, a aquells qui el vam poder gaudir. Una bona barreja de cant i moviment que no trobareu a les crítiques dels mitjans locals però que va deixar bona empremta i bones sensacions al públic que va aplaudir una llarga estona, fins hi tot amb el teló baixat, mentre esperaven la darrera actuació de la tarda amb tots els cors que hi havien participat.
Va ser un espectacle atrevit, els uns canten peces poc ballables i els altres no acostumen a moure's per l'escenari. El format era ben diferent tant per uns com pels altres i ambdós s'havien d'adaptar pel bé comú. Ho van fer i ho van fer perquè volen, sense obligacions de sous ni catxets, perquè els venia de gust compartir allò i crear per la gent de Sant Cugat.
Però l'espectacle va anar molt més enllà de l'escenari, la bona entesa entre els dos grups al llarg dels assajos, l'excel·lent sintonia entre director i directora a l'hora de treballar, el bon rotllo i, sobretot, la il·lusió de crear, compartir i regalar allò que junts havien construït és allò que van transmetre a la gent de les butaques.
Desprès la festa va seguir i la bona entesa i il·lusió van combatre el cansament de les hores de feina, nervis i tensions d'aquell dissabte i es van regalar un sopar, i festa, d'allò més unitari. Cos de Dansa i Cor Aglepta van ser una sola cosa dins i fora l'escenari, ara ja es coneixen, s'han apropat, s'han entès i tot això ens ho van regalar dissabte a l'Auditori.
Us aconsello que no els perdeu de vista i estigueu atents per quan hi tornin que espero sigui ben aviat.
Segueix @quimpla a twitter
Va ser un espectacle atrevit, els uns canten peces poc ballables i els altres no acostumen a moure's per l'escenari. El format era ben diferent tant per uns com pels altres i ambdós s'havien d'adaptar pel bé comú. Ho van fer i ho van fer perquè volen, sense obligacions de sous ni catxets, perquè els venia de gust compartir allò i crear per la gent de Sant Cugat.
Però l'espectacle va anar molt més enllà de l'escenari, la bona entesa entre els dos grups al llarg dels assajos, l'excel·lent sintonia entre director i directora a l'hora de treballar, el bon rotllo i, sobretot, la il·lusió de crear, compartir i regalar allò que junts havien construït és allò que van transmetre a la gent de les butaques.
Desprès la festa va seguir i la bona entesa i il·lusió van combatre el cansament de les hores de feina, nervis i tensions d'aquell dissabte i es van regalar un sopar, i festa, d'allò més unitari. Cos de Dansa i Cor Aglepta van ser una sola cosa dins i fora l'escenari, ara ja es coneixen, s'han apropat, s'han entès i tot això ens ho van regalar dissabte a l'Auditori.
Us aconsello que no els perdeu de vista i estigueu atents per quan hi tornin que espero sigui ben aviat.
Segueix @quimpla a twitter