Més informació, menys lleis

Hi va haver un temps que pensava que les normatives de l’Estat tenien com a objectiu protegir la ciutadania dels posibles abusos derivats dels interessos comercials de les empreses (ara és quan se sent un soroll estrepitós de riallades). Doncs sí, jo era així d’ingènua, potser per això la decepció dol més.

L’experiència i l'observació ha conduït a les meves pobres neurones a una depriment conclusió: les normatives, en una gran proporció, estan fetes per afavorir als grups de pressió de torn, de manera que certes butxaques puguin omplir-se amb més facilitat, en detriment dels que no formem part del club, per així dir-ho. Això em fa sentir malament perquè l'escepticisme o el cinisme mai són productius. Massa fàcilment desemboquen en fastig i apatia. I ara necessitem productivitat i ganes de lluitar.

Se suposa que des de les Institucions volen potenciar les iniciatives empresarials, però el cert és que aconseguir les llicències pertinents sovint es torna tota una odissea d’obstacles, molts d’ells, desproporcionats i absurds. Això si s’estableix una relació comparativa amb sectors o situacions similars, que resulten, curiosament, menys legislades.

Una petita mostra d'absurditats: Les lleis electorals permeten sistemes de recompte on no sempre guanya qui més vots té, però encara li diuen democràcia. Els organismes que vetllen per la salut pública donen per bones, substàncies que no ho són i prohibeixen d’altres que sí ho són. l’Estat guanya molts diners amb un producte que ha de portar (per llei del mateix Estat) un avís que “perjudica seriamente la salud y mata”

Si estàs sa, et pots suïcidar, però si estàs impedit i sofrint, s’aprofiten de la situació per negar-te aquesta llibertat.
No es demana cap titulació ni majoria d’edat per tenir fills, però per adoptar orfans... És obligatori pagar una Seguretat Social que està retallant intervencions, etc., per manca de pròtesi, cirurgians, etc. Però si et pagues una assegurança de salut privada, encara has de pagar la Seguretat Social Lògicament. Hi ha coses més de calaix que d’altres, i hi ha coses molt més complicades de legislar que d’altres.

El que intento expressar és que molt sovint és més just i eficient potenciar els mecanismes d’informació i deixar decidir. Al cap i a la fi, les lleis les compleix qui vol i les conseqüències d’incomplir-les, està clar que no són per a tots iguals. Potser caldria tenir menys lleis millor pensades i reforçar el seu compliment per part de tots i, de pas, donar una mica més de llibertat per facilitar el camí als emprenedors que encara tenen ganes i empenta per produir.