Més sobre l’smart street

Especialment si hom té en compte l’envergadura de l’enunciat: l’smart street és el primer pas vers l’smart city. Hauria de ser, doncs, una experiència pedagògica i, fins i tot, exemplaritzant. Però, molt em temo que és lluny d’això. El que se’ns explica i el que es veu no lliga, fins i tot és contradictori. Vegem-ho. Després de cinc mesos, els panells anunciadors de l’estat dels aparcaments encara indiquen que són en proves; anunci a voltes acompanyat sempre dels dígits 00 o 01, quan jo hi passo hi ha el segon, però compto dos aparcaments buits.

Per cert, jo només sóc capaç de veure panells en un costat del carrer. Els contenidors, no són exactament al carrer intel·ligent, sinó al del costat; a no ser que considerem contenidors intel·ligents els de brossa i orgànica de sempre que hi ha a l’inici del carrer, entrant per la rambla del Celler. El pas de vianants intel·ligent, és a dir, sis llumetes que s’encenen quan passa algun vianant, realment funciona, llàstima que també ho faci quan encara hi ha llum natural. Per altra part, és dubtós que realment facin falta, potser amb una pintura reflectant a terra ja en tindríem prou, sobretot tenint en compte la poca gent que travessa aquest carrer de nit. Això sí, la pintura hauria de durar una mica més que la que indica que som en un carrer intel·ligent. Repeteixo, no es tracta de posar el dit a l’ull de ningú, sinó de reivindicar que un suposat carrer intel·ligent estigui a l’altura del que se’ns ven. A no ser que entenguem que en això de la intel·ligència, com en tantes altres coses, també es pot vendre gat per llebre.