Mestresses de casa, les dones oblidades

Les meves amigues són executives o metges o advocades o qualsevol altra professió ben reconeguda que les posiciona a la societat, però, en tinc d'altres que han optat per ser professionals de la cura de la família. Val a dir també, que aquestes últimes, en molts dels casos, no poden tenir cap ajuda perquè la seva situació familiar no els ho permet.

Però la qüestió que m'ocupa avui és abordar el poc o cap reconeixement d'aquestes dones a l'hora de la jubilació, ja que no tenen cap d'aquests drets. ¿Potser el segle XXI ens hauríem de replantejar aquest dret?

Al llarg de la història, les dones han cuidat de les seves famílies, fent feines poc valorades i, d'altra banda, molt valuoses: entre elles podem parlar de l'alimentació equilibrada i ajustada al pressupost econòmic familiar, de la cura dels malalts i dels ancians, de la higiene, no sempre agradable, que els fills en arribar a casa fessin els deures i així preparar-los per treballar a la societat en un futur.

Parlem de dones que són silencioses i que al llarg de la seva vida mai no seran ni tan sols reconegudes al món laboral després d'haver fet tant per la societat, quedaran sense recursos i si el cònjuge mor, només els hi quedarà menys de la meitat per viure. Una vida dedicada als altres i sense cap reconeixement econòmic per poder acabar els seus dies esgotades. "Són les guardianes de les famílies"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.