Metges de primària i mestres: falta de vocació o d'incentius?

A primer cop d'ull pot semblar que les dues professions no tinguin res a veure, més enllà de ser els pilars que fan funcionar dos serveis imprescindibles per la vida com són l'educació i la sanitat, i perquè, pel que sembla, ens en falten.

Hem sabut per l'Ara que la Conselleria d'Educació el 2023 va tramitar vuitanta mil baixes, tant per docents de primària com de secundària, la qual cosa suposa un increment del 150% respecte al 2018. No sembla que sigui fruit de cap epidèmia temporal ni de cap mal averany fortuït. Més aviat cal pensar que són el malestar i el cansament produïts per la burocratització de les tasques, la inestabilitat dels equips, els canvis continus en les lleis, en l'organització i la falta d'incentius els responsables de la situació.

Alguna cosa similar passa amb els metges i metgesses de l'atenció primària. La majoria no opta per la medicina de família per la sobrecàrrega que implica, la deficient remuneració i la falta de valoració el que fa que quedin places vacants en aquesta especialitat. Això fa que no puguem gaudir d'una mateixa metgessa al llarg de la vida perquè, a la que pugui buscarà un altre destí, que molts CAPs hagin de tancar a l'estiu per falta de personal, que es demori l'atenció més del necessari i podríem seguir. Així les causes de l'abandó són molt semblants a les dels i les mestres.

No sabem com afecten aquestes mancances al nostre municipi, però segur que totes les hem viscut en algun moment, fruit del sistema, de la precarietat i de la falta d'unes bones condicions de treball, i no per falta de vocació que segur que la majoria de mestres i metgesses la tenen. Potser caldria començar a posar-hi remei.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.