Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Amb motiu de la Festa Major de Mira-sol , Mira-sol Teatre va muntar l’obra de “Los figurantes” de Sanchís Sinisterra. Em van demanar fer una col•laboració. D’Espiral hi vam anar dos, en Josep i jo. Pels no avesats al tema us diré que, entre els grups amateurs i aficionats, és habitual aquesta mena d’ajuts quan no tens prou gent o l’actor adient pel personatge que ha de sortir.
El cas és que vaig anar a fer de “faile capuchino”. Aquest paper de religiós ja estic habituat a que se m’encarregui. Deu de ser perquè en faig cara, de capellà...
No havia treballat mai amb el grup. Ho havia fet amb alguns actors en altres llocs i, sobre tot, a l’Auditori a l’obra “Aixecant el vol”. D’ ”Aixecant el vol” haurem de parlar algun dia, perquè sembla haver caigut en l’oblit.
Tornant al tema que em motiva, us diré que Mira-sol Teatre em va causar una molt bona impressió. Molta gent, molt engrescada, bastants joves, molts de molt bons i altres amb moltes ganes d’aprendre.
Reconec que, inicialment, em va costar entrar en aquest grup. Sigui per timidesa o per la meva deficiència auditiva, em va resultar bastant difícil. Per cert, a les sales que vam assajar hi havia molta ressonància. Un cop, però, que vaig anar agafant confiança, vaig descobrir una gent afable i acollidora.
Em va passar quelcom idèntic amb l’obra. “Los figurantes” se’m va afigurar una història inversemblant. Va ser a força d’anar-la assajant que li vaig agafar l’encís. Una gran idea d’en Sanchís Sinisterra.
Dels actors em va impressionar la tendresa de “l’alguacil”, genial el diàleg absurd dels dos guàrdies, el saber estar de les dues dames, la gran interpretació de l’aldeana i tots els integrants en general. Perquè seria injust que en deixés algú sense tenir-ho present.
Bé, el que volia dir en definitiva, és la tasca d’aquests grups teatrals modestos que van entreteixint la xarxa escènica de la nostra ciutat. I el grup “Mira-sol Teatre” és un bon exemple. Tasca que no sempre és prou reconeguda pel gran públic.
Felicitats, nois i noies, i endavant!
El cas és que vaig anar a fer de “faile capuchino”. Aquest paper de religiós ja estic habituat a que se m’encarregui. Deu de ser perquè en faig cara, de capellà...
No havia treballat mai amb el grup. Ho havia fet amb alguns actors en altres llocs i, sobre tot, a l’Auditori a l’obra “Aixecant el vol”. D’ ”Aixecant el vol” haurem de parlar algun dia, perquè sembla haver caigut en l’oblit.
Tornant al tema que em motiva, us diré que Mira-sol Teatre em va causar una molt bona impressió. Molta gent, molt engrescada, bastants joves, molts de molt bons i altres amb moltes ganes d’aprendre.
Reconec que, inicialment, em va costar entrar en aquest grup. Sigui per timidesa o per la meva deficiència auditiva, em va resultar bastant difícil. Per cert, a les sales que vam assajar hi havia molta ressonància. Un cop, però, que vaig anar agafant confiança, vaig descobrir una gent afable i acollidora.
Em va passar quelcom idèntic amb l’obra. “Los figurantes” se’m va afigurar una història inversemblant. Va ser a força d’anar-la assajant que li vaig agafar l’encís. Una gran idea d’en Sanchís Sinisterra.
Dels actors em va impressionar la tendresa de “l’alguacil”, genial el diàleg absurd dels dos guàrdies, el saber estar de les dues dames, la gran interpretació de l’aldeana i tots els integrants en general. Perquè seria injust que en deixés algú sense tenir-ho present.
Bé, el que volia dir en definitiva, és la tasca d’aquests grups teatrals modestos que van entreteixint la xarxa escènica de la nostra ciutat. I el grup “Mira-sol Teatre” és un bon exemple. Tasca que no sempre és prou reconeguda pel gran públic.
Felicitats, nois i noies, i endavant!