Us haig de confessar que soc un fan, sense remei, de la ciència-ficció. Allà on veig una nau anant a tota llet per l'espai sideral o una cara verda amb aspecte de pocs amics, allà m'hi enganxo com un nen de 5 anys. Què hi farem!!!
El problema és que ara, a la meva/nostra vida, la ciència-ficció no depèn ja de Netflix, sinó d'aquesta colla de senyors/es que ens pretenen governar tot afirmant que és pel nostre bé. Jo crec que si s'haguessin molestat en veure produccions fílmiques com Virus, La Cosa, Vulcano, etc. podríem estar una miqueta tranquils doncs ja n'haurien après quelcom i segurament no improvisarien tant.
També sabrien que si l'àvia de la protagonista de Vulcano no s'hagués entestat a quedar-se a casa, tot menyspreant el drama de l'entorn, no hauria posat en risc a la resta de la família. Sabrien que a Terremoto o Tornado el personal enllarda perquè no s'ho pren del tot seriosament i espera fins que ja no hi ha remei.
Aquests nois i noies del poder tindrien una mica més de cura amb les coses de la salut i la vida si, segons el cinema, si mor el/la protagonista, s'acaba la peli, és a dir el negoci. Sabrien que la pel·lícula no és l'important en si sinó els protagonistes i que els extres moren perquè no pinten res, solament fan nosa.
Ara que ho escric se m'acut que a aquests responsables de la nostra vida tant els hi és igual fot la pel·lícula, el que en realitat els importa és la recaptació, en una paraula, l'economia. El motiu del drama fílmic és la recaptació econòmica, de fet els actors sols importen, ja que formen part de la trama i poca cosa més.
La nostra pel·lícula es titula La Miseria (entrada gratuïta)
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.