Els models normatius femenins

Aquests dies, al Museu del Monestir de Sant Cugat, s'ha clausurat l'exposició "Dones: ficcions i realitats". Espero que hagi tingut èxit, perquè ha estat interessantíssima. Es va presentar al Museu d'Història de Catalunya l'any 2017 i, arran del seu caràcter itinerant, a Sant Cugat no l'hem pogut gaudir fins ara.

Mostra els models normatius que la nostra societat ha establert per a les dones, talment com una cotilla feta d'estereotips, predestinant la seva existència a la maternitat, a la vida marital, a les tasques assistencials i a la submissió sexual. Una cotilla, en definitiva, que l'ha feta gairebé invisible en la majoria d'àmbits. Política, ciència i cultura eren cosa d'homes; i les dones que amb perseverança admirable aconseguien introduir-se en territoris considerats masculins eren percebudes com a intruses.

Aquesta dictadura de l'heteropatriarcat ha estat tan ancestral i perversa, que les dones, gairebé sense adonar-se'n, l'han acceptada com a lògica i natural: els homes tenen un rol i les dones un altre. I un dels trets inherents del rol femení és el d'una sexualitat subordinada als desitjos de l'home.

Moltes de les violacions que es cometen parteixen d'aquest principi i el sentiment de culpa de moltes víctimes, també. És terrible, però és així. El cinema de Hollywood, la publicitat, les sèries de televisió... han fomentat aquest marc mental androcèntric i ha calgut un llarg procés de presa de consciència que tot just ara comença a produir canvis veritablement radicals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.