Molta vida, sí, però de dia…

Sant Cugat és d’aquelles ciutats que sempre està activa amb tot tipus d’activitats, ara bé, quan el sol s’amaga, dóna una altra imatge. I no parlo d’entre setmana, que és evident que la gent va a casa aviat, sinó que em refereixo als caps de setmana.

Us poso en context: divendres a la nit anem a sopar a un restaurant del centre amb uns amics. La reserva és al segon torn (22.30 h) perquè el primer ens és incompatible. Entre una cosa i l’altra, sortim del restaurant gairebé a les 00.00 h, anem caminant com per inèrcia i un cop arribats a plaça d’Octavià un diu “on anem?”

Benvinguts al gran desert de Sant Cugat! Si vols anar a fer una copa després de sopar, en aquest poble només tens dues opcions… i cap d’elles està al centre.

Sé que són distàncies curtes, però potser que es posi fil a l’agulla ja amb el Pacte per la Nit i s’arribi a un acord amb els bars del centre, perquè una cosa és el descans veïnal, que el respecto moltíssim, jo visc en un primer i sobre un bar i sé de què parlo, però l’altra és ser el poble més avorrit del món!