Moments de canvi i reflexió

Em considero una novata al DIARI de Sant Cugat, ja que fa poc més d’un any i mig que vaig començar a treballar-hi. Jo coneixia aquesta ciutat superficialment, i ara és quan m’he adonat que no en sabia res. Aquesta feina ha estat més que una manera de pagar les factures, m’ha obert els ulls i m’ha donat la possibilitat de conèixer molta gent que no hagués conegut mai.

Sempre m’havia informat del que passava llegint el TOT, però el DIARI em servia per tenir una visió més global, crítica i ampliada de la informació que podia trobar en el TOT.

Aquest any i mig ha estat molt intens, he conegut moltíssima gent maca de Sant Cugat i he viscut moltes experiències per recordar. Tot això ha estat gràcies a aquesta feina que m’ha portat d’un lloc a un altre cada cap de setmana. A vegades amb una mica d’estrès per poder arribar a tot arreu, però sempre amb la càmera a la mà i ganes de fer aquella foto que tinc al cap.

Parlant de fotografia, que és de l’únic que puc parlar amb una mica de coneixement, el DIARI sempre ha apostat per la qualitat fotogràfica. En l’àmbit personal, el DIARI m’ha donat la possibilitat de veure les meves fotografies a la portada o a la pàgina central. Encara ara fa molta il·lusió veure la teva feina i passió a un lloc com la portada. Perquè sí, fa il·lusió i acaricies la pàgina amb un somriure.

Ara són moments de canvi i reflexió, moments de mirar endavant cap a un nou any i noves etapes de la nostra vida. Com a fotògrafa desitjo que la qualitat que el DIARI ha ofert durant tots aquests anys la segueixin trobant els santcugatencs, i també nosaltres mateixos des de dins, al TOT Sant Cugat.

Un TOT que serà més gran que mai, amb més informació acurada i en profunditat, però també amb més fotografies que ens agradi mirar perquè s’ho mereixen. I, personalment, espero poder seguir mirant-les amb un somriure.