La fotografia és un art difícil d'adquirir, dominar la llum, la distància, endevinar que ens ensenyarà el que acabem de captar...
Les persones que els agrada la fotografia, tant si és per lleure com si és el seu mig de vida, observen el que els envolta de diferent manera que la resta de nosaltres; ho veuen en distints colors o en blanc i negre, si cal, quan dic mirar també vull dir que són capaços de congelar els moments per fi que aquesta imatge ens porti a recordar-la molts anys després. És com si un determinat espai de temps, tan sols perquè un inaudible clic ens ho diu, sigui el més important que ha succeït en aquell segon. Les imatges en moviment ensenyen una història, sí, però aturar un somriure, una mirada o el cop d'ala en el vol d'un ocell en l'instant precís, és un petit miracle. Totes les coses, animades tenen el seu moment de glòria sota l'objectiu d'una càmera.
És fàcil avui dia de guardar records hi ha molts mitjans a la nostra abast, però aquella foto que sempre la veiem clara i nítida en la nostra ment, és una altra cosa.
Itàlia és un país ple d'art, és un món magnífic pels amants de les màquines de retratar. Recordo un viatge a Florència des d'on ens vam emportar, dins d'una càmera de filmar, l'essència dels seus carrers i de la seva fabulosa catedral, "Santa Maria del Fiore", però va ser una fotografia la protagonista d'aquella estada. El meu marit va saber fer aflorar l'astorament de la meva mirada davant la figura en pedra del David de Miquel Àngel.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.