Se'ns ha venut la idea que la immersió lingüística és favorable a la cohesió social. Doncs molt bé. Des del dia que la consellera d'Educació ens va dir a tots els catalans des de la seu parlamentària allò de “una nació, una llengua, una escola”, aquell dia, el mite de la cohesió social es va esfumar.
A casa meva es parla català i castellà. Sóc de mare cataloparlant i de pare castellanoparlant i no hi ha cap problema de convivència en torn de l'idioma usat a casa. Per sort, puc presumir que parlo correctament ambdues llengües, però en conec de casos, d'amics propers i familiars, que parlar castellà els costa, com a uns altres també els costa parlar català. Llavors, què fem? Els apliquem la immersió en castellà a alguns i a uns altres la immersió en català? O promovem un sistema en què s'estudiÏn ambdós idiomes per tal que els joves de Catalunya sapiguem parlar de forma excel·lent les dues llengües del país?
Però la meva proposta va més enllà. El debat s'estanca en si s'ha d'aplicar un 25% de castellà a les aules o s'ha de reduir encara més el seu ús a les escoles catalanes. Per cert, un 25% de castellà en front d'un 75% en català. Ja em direu no hi ha la discriminació cap el català, la imposició repressiva del castellà, la persecució al català, etc. Però tornem al fil de la qüestió. Que el debat s'hagi quedat en si castellà i català o només català, em sembla pobre. Vivint al segle XXI, en un món globalitzat, per què no promoure la llengua anglesa com a vehicular? Seria apostar per un futur pels joves catalans (i espanyols), garantir un major èxit professional i millorar notablement la seva formació.
Ajudem els professors que aprenguin la llengua anglesa i progressivament apliquem aquest idioma a les aules. És més! Hauríem de promoure la llengua anglesa a tots els estudis universitaris, però sobretot a aquelles dirigides amb sortides professionals de docència. Seria un actiu molt important pels joves del país.
De la mateixa manera que aplicar un 25% de castellà a les aules no és un atac contra el català, tampoc ho hauria de ser retallar una mica de les dues llengües oficials del país per tal d'aplicar la llengua internacional: l'anglès.
Català sí, castellà també, però sobretot anglès.
Segueix @CarlosMRoig a Twitter.
A casa meva es parla català i castellà. Sóc de mare cataloparlant i de pare castellanoparlant i no hi ha cap problema de convivència en torn de l'idioma usat a casa. Per sort, puc presumir que parlo correctament ambdues llengües, però en conec de casos, d'amics propers i familiars, que parlar castellà els costa, com a uns altres també els costa parlar català. Llavors, què fem? Els apliquem la immersió en castellà a alguns i a uns altres la immersió en català? O promovem un sistema en què s'estudiÏn ambdós idiomes per tal que els joves de Catalunya sapiguem parlar de forma excel·lent les dues llengües del país?
Però la meva proposta va més enllà. El debat s'estanca en si s'ha d'aplicar un 25% de castellà a les aules o s'ha de reduir encara més el seu ús a les escoles catalanes. Per cert, un 25% de castellà en front d'un 75% en català. Ja em direu no hi ha la discriminació cap el català, la imposició repressiva del castellà, la persecució al català, etc. Però tornem al fil de la qüestió. Que el debat s'hagi quedat en si castellà i català o només català, em sembla pobre. Vivint al segle XXI, en un món globalitzat, per què no promoure la llengua anglesa com a vehicular? Seria apostar per un futur pels joves catalans (i espanyols), garantir un major èxit professional i millorar notablement la seva formació.
Ajudem els professors que aprenguin la llengua anglesa i progressivament apliquem aquest idioma a les aules. És més! Hauríem de promoure la llengua anglesa a tots els estudis universitaris, però sobretot a aquelles dirigides amb sortides professionals de docència. Seria un actiu molt important pels joves del país.
De la mateixa manera que aplicar un 25% de castellà a les aules no és un atac contra el català, tampoc ho hauria de ser retallar una mica de les dues llengües oficials del país per tal d'aplicar la llengua internacional: l'anglès.
Català sí, castellà també, però sobretot anglès.
Segueix @CarlosMRoig a Twitter.