El monòlit de la plaça d'Octavià fa grans els Gausacs

De petits, sovint, observem els nostres pares, avis i mestres amb admiració i amb el desig de voler ser com ells algun dia. Es converteixen en el nostre model. El seu saber fer, la seva capacitat de superació, la resiliència o simplement la satisfacció de fer les coses ben fetes són algunes de les causes per les quals algun cop hem tingut aquest impuls.

Formar part d'una colla castellera et fa partícip d'un ens molt més gran, el món casteller. Et converteix en un membre més de la "gran família castellera". Quin casteller no ha voltat pel territori i ha buscat amb delit a les places més castelleres les gestes d'altres colles que d'alguna manera podem dir que són o han estat més grans que nosaltres? Doncs sí, una de les coses que més agrada als castellers és que hi hagi constància notable i palpable de les fites més rellevants de la seva colla, i si és al mateix lloc dels fets, encara millor.

Per aquest motiu, el monòlit de la plaça d'Octavià ens recorda a tots cada cop que hi passem que a la nostra ciutat, hi ha una colla gran: els Castellers de Sant Cugat. Que hi va haver un dia que va ser molt gran i que recordem amb enyorança perquè volem que hi hagi molts més dies grans en el futur. El monòlit és ben nostre, però té la finalitat que sigui ben vostre. Dels castellers per a la nostra gent.

I, malgrat els entrebancs socials, culturals o sanitaris, malgrat l'incivisme d'alguns que l'han malmès i gràcies a l'esforç de molts, això no ens ho traurà ningú. Perquè això ja ho vam aprendre de petits...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.