Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Un dels inconvenients d’estar sempre embolicat en mil i una activitats és que sovint has d’establir prioritats i renunciar a certes coses en benefici d’unes altres. El cas és que dilluns passat tenia pensat assistir al ple municipal on, entre d’altres qüestions, es va debatre si Sant Cugat s’havia de declarar moralment exclosa de la Constitució Espanyola. Com ja he insinuat, finalment no vaig poder-hi anar. Però pel que he pogut anar llegint als mitjans locals i pel que m’han explicat, em sembla que el debat (i la posterior votació) que van tenir lloc dilluns a l’Ajuntament són dignes, si més no, d’un parell o tres de comentaris.
La moció en qüestió, presentada per la CUP amb el suport de les forces independentistes sense representació al ple (ERC, Reagrupament i SI) va ser tombada pels vots negatius del PP i el PSC i gràcies a l’abstenció dels regidors de CiU i ICV. Així doncs, Sant Cugat no formarà part, de moment, del centenar i escaig de municipis que han rebutjat la Carta Magna.
La postura del Partit Popular no sorprèn. A ningú se li escapa que els Populars se senten còmodament representats pel text constitucional. Ara bé, crec que la resta de formacions del ple (incloent-hi el PSC) tenen, com a mínim, un motiu per sentir-se’n exclosos. Dic això perquè va ser justament el Tribunal Constitucional, intèrpret Suprem de la Constitució, l’òrgan encarregat de rebutjar l’Estatut que tots aquests partits van consensuar i que els catalans van aprovar en referèndum.
No pretenc defensar l’Estatut en aquest article. De fet, si hagués tingut edat per votar-lo ho hauria fet negativament. El que vinc a dir és que, sobiranistes o no, els partits catalans no haurien de sentir-se còmodes amb un text que entra en completa contradicció amb la voluntat del poble al qual representen. Així doncs, al meu entendre, rebutjar o abstenir-se a la moció de la CUP suposa en certa manera renunciar a la seva funció de representants i sotmetre’s a un text que, a part de ser poc democràticno, més un 30% dels catalans vius actualment van tenir oportunitat de votar-lo.
Permeteu-me, finalment, que posi punt i final al text declarant aquestes línies moralment excloses a la Constitució Espanyola. Només faltaria.
La moció en qüestió, presentada per la CUP amb el suport de les forces independentistes sense representació al ple (ERC, Reagrupament i SI) va ser tombada pels vots negatius del PP i el PSC i gràcies a l’abstenció dels regidors de CiU i ICV. Així doncs, Sant Cugat no formarà part, de moment, del centenar i escaig de municipis que han rebutjat la Carta Magna.
La postura del Partit Popular no sorprèn. A ningú se li escapa que els Populars se senten còmodament representats pel text constitucional. Ara bé, crec que la resta de formacions del ple (incloent-hi el PSC) tenen, com a mínim, un motiu per sentir-se’n exclosos. Dic això perquè va ser justament el Tribunal Constitucional, intèrpret Suprem de la Constitució, l’òrgan encarregat de rebutjar l’Estatut que tots aquests partits van consensuar i que els catalans van aprovar en referèndum.
No pretenc defensar l’Estatut en aquest article. De fet, si hagués tingut edat per votar-lo ho hauria fet negativament. El que vinc a dir és que, sobiranistes o no, els partits catalans no haurien de sentir-se còmodes amb un text que entra en completa contradicció amb la voluntat del poble al qual representen. Així doncs, al meu entendre, rebutjar o abstenir-se a la moció de la CUP suposa en certa manera renunciar a la seva funció de representants i sotmetre’s a un text que, a part de ser poc democràticno, més un 30% dels catalans vius actualment van tenir oportunitat de votar-lo.
Permeteu-me, finalment, que posi punt i final al text declarant aquestes línies moralment excloses a la Constitució Espanyola. Només faltaria.
