Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Podem veure-hi uns paisatges urbans de Barcelona que ens transporten a la quotidianitat, moviment i dinamisme d'una ciutat molt viva i que ens pregunta on ens ubiquem nosaltres, públic espectador, en aquest cambiant escenari urbà.
Eva Navarro presenta unes atractives pintures en què el territori juga amb la sensació de solitud en contraposició amb els colors vibrants que utilitza, fent de les ombres dels seus passejants energies en suspensió al marc urbà en què ho situa.
Lluís Roure i Piotr Perski ens obren una finestra a uns deliciosos paisatges, Pablo Maeso, Quim Domene i Toni Becerra ens acluquen l'ullet amb les seves creacions, en les quals el concepte relacionat al seu treball ens pregunta, com si d'un jeroglific es tractés, si desxifrem la seva simbologia.
Vall Karsunke, de qui em declaro fidelment seduïda pels seus colors i formes, ens convida a conèixer més personatges del seu immens imaginari.
Una iniciativa molt bona, en la meva opinió, la d'aquesta galeria de tenir cura d'oferir al seu públic una mirada diversa i caleidoscópica sobre la realitat.
Poesia, per dir coses, que en aquests dies més que mai no sabem dir.
Podem, com a públic, aprofitar la metàfora inherent a tot treball artístic i regalar, a banda d'un original, el missatge ocult que la nostra sensibilitat copsa. Podem, com a públic, simplement deixar-nos portar de la mà d'aquests autors al seu univers, fent d'aquest viatge un enriquiment per la nostra ànima.
Eva Navarro presenta unes atractives pintures en què el territori juga amb la sensació de solitud en contraposició amb els colors vibrants que utilitza, fent de les ombres dels seus passejants energies en suspensió al marc urbà en què ho situa.
Lluís Roure i Piotr Perski ens obren una finestra a uns deliciosos paisatges, Pablo Maeso, Quim Domene i Toni Becerra ens acluquen l'ullet amb les seves creacions, en les quals el concepte relacionat al seu treball ens pregunta, com si d'un jeroglific es tractés, si desxifrem la seva simbologia.
Vall Karsunke, de qui em declaro fidelment seduïda pels seus colors i formes, ens convida a conèixer més personatges del seu immens imaginari.
Una iniciativa molt bona, en la meva opinió, la d'aquesta galeria de tenir cura d'oferir al seu públic una mirada diversa i caleidoscópica sobre la realitat.
Poesia, per dir coses, que en aquests dies més que mai no sabem dir.
Podem, com a públic, aprofitar la metàfora inherent a tot treball artístic i regalar, a banda d'un original, el missatge ocult que la nostra sensibilitat copsa. Podem, com a públic, simplement deixar-nos portar de la mà d'aquests autors al seu univers, fent d'aquest viatge un enriquiment per la nostra ànima.