Un Mundial tacat de sang

En pocs dies Qatar serà el focus d'atenció mundial per la celebració de la Copa del Món de futbol. Més enllà de l'interès esportiu, la cita té un component de drets humans que no es pot obviar. Des que el 2010 el petit país àrab va ser designat com a seu del Mundial va començar una frenètica cursa per construir els estadis de futbol que acolliran la competició. El preu? Centenars, potser milers de treballadors migrants morts per terribles condicions laborals: jornades maratonianes de més de dotze hores, amuntegament i condicions d'insalubritat en l'allotjament... Un autèntic esclavatge modern. El diari The Guardian va fer una investigació i va revelar que fins a 6.500 persones migrants podrien haver mort en els preparatius.

Una altra preocupació són els drets de les dones i del col·lectiu de persones LGBTI. La dona continua discriminada per llei i en la pràctica, sota tutela masculina per a activitats com sortir a l'estranger, estudiar, o accedir a serveis de salut sexual i reproductiva. Les persones LGBTI s'enfronten a penes d'entre tres i set anys de presó per la seva condició: ser gai a Qatar encara és delicte.

Com hem de viure, doncs, aquest esdeveniment suposadament esportiu en un context tan lamentable de drets humans? Hem de fer com si res i asseure'ns davant de la tele sense pensar-hi? El món del futbol, i nosaltres mateixos, no podem viure en una bombolla. Les injustícies cal denunciar-les. Les complicitats, també. La FIFA, organitzadora del Mundial, és culpable de portar el torneig a un país on mai no s'hauria d'haver celebrat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.