'Nadal a casa', 'El Poema de Nadal', de Josep M. de Sagarra

Vull centrar l’atenció en dos personatges ben significats en la tradició d’aquests dies. Es tracta dels dos pastors que apareixen a Els pastorets d’en Folch i Torres: en Lluquet i en Rovelló. També són protagonistes en l’obra de Josep M. de Sagarra, El Poema de Nadal.

Mentre el personatge d’en Lluquet ambdós autors el dibuixen amb un perfil ben semblant, el d’en Rovelló el presenten amb algunes diferències que podem observar i valorar. En Lluquet és el prototip del jove treballador, entusiasta, bon company i és posseïdor de totes les virtuts que puguem imaginar. És l’home que no el domina ni la mandra ni la comoditat.

Per contra en el personatge d’en Rovelló no es produeix aquesta coincidència. Folch i Torres ens el presenta com un pastor mandrós, primari, simpàtic, carregat de bondat i espantadís. Josep M. de Sagarra descriu els seus pastors amb paraules plenes de reconeixement a la seva senzillesa, lucidesa i bondat. Ens diu que són els únics que copsen el misteri de la nit de Nadal.

- I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament.


Però aquesta valoració no l’aplica al personatge d’en Rovelló, el rabadà. En el moment de l’anunciació de l’àngel als pastors ens descriu l’escena d’aquesta manera:

-I els pastors van trobar el rabadà
que jeia com sempre a la palla,
a les dents una llesca de pa
I al cor una escorrialla
de cançó per mandrejar.
El rabadà, de tots ells
es triava la carn més ben salada
I tenia pel jaç les millors pells
I fins per la pluja tenia teulada:
I si era l’hora d’escorxar
sortia el ganivet del rabadà.
La veritat dels pastors
el rabadà no la volia veure.
No va sentir ni llampecs ni clarors,
com s’ho podia creure?

En el vers següent, quan els pastors inicien el camí vers la cova, ens diu:

- A Betlem me’n vull anar,
Vols venir, tu, rabadà?
- Vull esmorzar.
- El Messias elegit
ha nascut aquesta nit.
- Qui t’ho ha dit?
- Un arcàngel flamejant
pel cel ho va pregonant.
- No serà tant.

El rabadà de Josep M. de Sagarra constitueix una exposició despullada d’un tipus ben freqüent a la nostra societat. No és el bon noi d’en Folch i Torres. És el prototip de l’egoista, vividor còmode, ben proveït i insolidari amb els seus conciutadans. És el gandul intel·lectual que manté una dosi considerable de greix al pensament. La veritat dels pastors no la vol veure. No sent ni llampecs ni clarors. Com s’ho pot creure? Cal no confondre el personatge de Folch i Torres amb el de Sagarra.

Sagarra escriu aquest poema l’any 1931. És un home de 37 anys que ja ha corregut bona part d’Europa com a corresponsal de premsa. Anys més tard ens relatarà la decadència de l’aristocràcia de Barcelona en la seva novel·la Vida privada.

El pròxim dia 12 a les 18 hores celebrarem el Nadal a casa al Monestir de Sant Cugat amb la lectura d'El Poema de Nadal i el cant de nadales tradicionals. L’acte és obert a tothom.