Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
“Pirulo” en diem als punts informatius de forma cilíndrica que hi ha repartits per la ciutat. Així que agafem el cotxe i cap allà que hi anem de forma decidida.
Actuem a la nit. I no pas per ànim de nocturnitat. En tot cas perquè la majoria de nosaltres tenim feina i família, i només podem atendre al que exigeix la campanya restant hores de somni a la jornada.
En el trajecte, els ocupants del cotxe parlem de política, com no podia ser d'altra forma. Es comenten els darrers fets del dia: l'acudit que circula per les xarxes socials, la ficada de pota d’algun candidat, l'enèsima ocurrència dels defensors del “procés”, etc.
Som gent que hem decidit passar a l’acció per derrotar el fatalisme. L'única forma democràtica que coneixem per lluitar contra l’avorriment d’un país que mereix una altra cosa. Ciutadans farts de queixar-se mentre fan zapping. Amb aquest esperit empaperem o pengem pancartes. Amb aquest ànim ajustem els comptes contra tanta demagògia barata i corrupció institucionalitzada.
Si tenim sort després de la feina i ja quasi entrada la matinada podrem prendre una cervesa en un local de menjar ràpid. El descans del guerrer o potser una cosa semblant. Aprofitem el temps per acabar de perfilar l’organització de l’acte de Girauta a Mira-sol. Acte que finalment resultarà ser un èxit. La sala es va quedar petita i, compartint o no la nostra ideologia, el nostre número dos a les llistes té un missatge elaborat i profund. Serà un bon europarlamentari i això és el que compta. El temps que es destina en escoltar Girauta és un temps ben emprat.
Al matí altres companys organitzen una taula informativa. La nostra forma d’arribar al ciutadà. És la lluita de David contra Goliath: el nostre pressupost de campanya és ridícul si el comparem amb els partits amb els quals ens disputem el vot. Això es tradueix en el fet que gairebé no tenim cartells penjats a la ciutat, ni anuncis en ràdio o televisió, ni cartes que arribin a tots els ciutadans demanant el vot i informant del programa, etc. A més, existeix una llei força injusta que ens resta protagonisme als mitjans de comunicació.
De totes formes no ens queixem. Ens queixàvem abans, però no pas ara. Intentem combatre la falta de mitjans amb imaginació, treball i talent. I no som pas els únics. Per Twitter veiem les fotos d’altres agrupacions arreu d’Espanya mobilitzades. Ciutadans anònims. Als meus ulls tots herois en certa manera. El cartell amb la foto de Nart, Girauta i Punset de fons. Millor units. Les mateixes cares a Cadis o Madrid. Mateix país. Mateixos problemes.
Esperem amb impaciència el resultat electoral la nit del diumenge 25 de maig. Els mòbils treuen fum. Finalment tindrem dos representants a l'Eurocambra. Tot un èxit. A Sant Cugat ens hem quedat a només vint vots del partit socialista. David li ha plantat cara a Goliath. Tenim 2.335 persones a qui donar les gràcies. No ha estat en va.
I això és només el principi. És un no parar. Al dia següent, dilluns 26 de maig, ja hi ha companys que proposen millores o fan suggeriments. No ens callaran. Com sovint diu Albert Rivera: “hi ha partit”.
Segueix @SergioBlazquezA a twitter i a Cs_SantCugat
Actuem a la nit. I no pas per ànim de nocturnitat. En tot cas perquè la majoria de nosaltres tenim feina i família, i només podem atendre al que exigeix la campanya restant hores de somni a la jornada.
En el trajecte, els ocupants del cotxe parlem de política, com no podia ser d'altra forma. Es comenten els darrers fets del dia: l'acudit que circula per les xarxes socials, la ficada de pota d’algun candidat, l'enèsima ocurrència dels defensors del “procés”, etc.
Som gent que hem decidit passar a l’acció per derrotar el fatalisme. L'única forma democràtica que coneixem per lluitar contra l’avorriment d’un país que mereix una altra cosa. Ciutadans farts de queixar-se mentre fan zapping. Amb aquest esperit empaperem o pengem pancartes. Amb aquest ànim ajustem els comptes contra tanta demagògia barata i corrupció institucionalitzada.
Si tenim sort després de la feina i ja quasi entrada la matinada podrem prendre una cervesa en un local de menjar ràpid. El descans del guerrer o potser una cosa semblant. Aprofitem el temps per acabar de perfilar l’organització de l’acte de Girauta a Mira-sol. Acte que finalment resultarà ser un èxit. La sala es va quedar petita i, compartint o no la nostra ideologia, el nostre número dos a les llistes té un missatge elaborat i profund. Serà un bon europarlamentari i això és el que compta. El temps que es destina en escoltar Girauta és un temps ben emprat.
Al matí altres companys organitzen una taula informativa. La nostra forma d’arribar al ciutadà. És la lluita de David contra Goliath: el nostre pressupost de campanya és ridícul si el comparem amb els partits amb els quals ens disputem el vot. Això es tradueix en el fet que gairebé no tenim cartells penjats a la ciutat, ni anuncis en ràdio o televisió, ni cartes que arribin a tots els ciutadans demanant el vot i informant del programa, etc. A més, existeix una llei força injusta que ens resta protagonisme als mitjans de comunicació.
De totes formes no ens queixem. Ens queixàvem abans, però no pas ara. Intentem combatre la falta de mitjans amb imaginació, treball i talent. I no som pas els únics. Per Twitter veiem les fotos d’altres agrupacions arreu d’Espanya mobilitzades. Ciutadans anònims. Als meus ulls tots herois en certa manera. El cartell amb la foto de Nart, Girauta i Punset de fons. Millor units. Les mateixes cares a Cadis o Madrid. Mateix país. Mateixos problemes.
Esperem amb impaciència el resultat electoral la nit del diumenge 25 de maig. Els mòbils treuen fum. Finalment tindrem dos representants a l'Eurocambra. Tot un èxit. A Sant Cugat ens hem quedat a només vint vots del partit socialista. David li ha plantat cara a Goliath. Tenim 2.335 persones a qui donar les gràcies. No ha estat en va.
I això és només el principi. És un no parar. Al dia següent, dilluns 26 de maig, ja hi ha companys que proposen millores o fan suggeriments. No ens callaran. Com sovint diu Albert Rivera: “hi ha partit”.
Segueix @SergioBlazquezA a twitter i a Cs_SantCugat