Necessitem la cultura i la cultura ens necessita

Aquests quaranta dies que fa que estem confinats hem pogut veure com la cultura s'ha bolcat a acompanyar-nos, en les seves múltiples facetes a través de les xarxes, d'una manera totalment inèdita. Si hi ha una certesa que aquesta crisi global ha posat en evidència, és el fet que la cultura és un bé comú i imprescindible; una font de felicitat i salut per a la vida i la dignitat de les persones. És, en definitiva un dret essencial del qual no podem ni hem de voler-ne prescindir. 

No cal dir que malgrat aquesta generositat, és un moment molt complicat per la cultura. Aquesta crisi sanitària ha tingut, té i tindrà un enorme impacte en el sector cultural, amb els teatres, auditoris i sales de cinema tancats, les creacions i produccions aturades, els professionals artístics sense feina i la societat confinada a casa durant tants dies. Tanmateix, és en aquests moments tan difícils que m'agradaria compartir algunes reflexions. 

D'alguna manera, aquesta emergència sanitària, ha d'ajudar-nos a repensar i a replantejar-nos la vida, les nostres suposades necessitats, les despeses, les urgències i les nostres prioritats com a societat. I sens dubte caldrà també retornar a la Cultura aquesta generositat tan rellevant que ha tingut en aquest moment, siguem-ne totes i tots conscients i quan s'aixequi el confinament omplim els teatres, cinemes, anem a més concerts i exposicions d'art dels que hauríem anat, comprem més llibres del que fem habitualment i fem de la Cultura el centre de les nostres vides, hi sortirem guanyant! Perquè per viure necessitem la cultura. I ara, la cultura també ens necessita a totes i tots!