Negocis senzills

Tot i la situació econòmicament complicada, per sort la nostra ciutat té un efecte crida a la instal·lació de nous negocis. Molts es volen instal·lar als carrers anomenats de “primera línia” que són un parell, tot i que n’hi ha molts d’altres que també tenen possibilitats i el preu dels lloguers s’ajusta més a la capacitat del negoci. Em crida l’atenció que molts dels nous establiments es basen en una mateixa oferta: restauració, és a dir, bars i restaurants, cafeteries, fleques i cafè, fruiteries, etc. Tot i que n’hi ha del mateix sector que es traspassen. També hi ha força botigues de roba de dona i botigues de complements, també botigues que ja veus que duraran quatre dies i et sap greu per qui ho instal·la amb il·lusió pensant que a Sant Cugat tot s’hi val. Com em deia un amic, aquí pagues bitllet business per anar en turista. Potser exagerava, però sí que és cert que la ciutat no dóna per a qualsevol cosa.

Abans de muntar un negoci, és bo, a banda de fer l’estudi de mercat, que en el paper ja sabem que ho aguanta tot, analitzar sobre el terreny quines són les les mancances reals, parlar amb els que coneixen bé els hàbits dels ciutadans, Ajuntament, Associació de Comerciants, etc. És important saber què pensa la gent, els veïns, què fan a l’hora de comprar o passejar, o bé posar el retrovisor i mirar el passat per saber quins negocis ja no hi són i tenien la clau de l’èxit. Recordeu Cal Boldú, a la plaça de Barcelona, amb aquell pati on es feien bons entrepans de productes casolans, la recentment desapareguda xarcuteria Auladell, cansaladeries com Ca l’Anton o Cal Codonyés, tèxtils com al Gutiérrez... De vegades, el millor negoci és allò quotidià i senzill i no pas el que té més glamour com, per exemple, una botiga de bones llegums cuites o el que ha fet la família Calvó: recuperar la xurreria familiar La Moderna, i no estar en un carrer de primera línia.

Segueix a @R_Grau al twitter