Neurociència: la ciència de l'educació

Per fi, una branca de la ciència ens parla de com intervé directament el cervell en l'aprenentatge, i en dona quatre pistes claus per aplicar directament en el nostre dia a dia. La neurociència estudia com el sistema nerviós intervé en l'aprenentatge dels nens i nenes que tenim a l'aula. El sistema nerviós té diferents components, però és el cervell el que controla tot aquest procés d'aprenentatge.

Les neurones són les cèl·lules bàsiques que el constitueixen. Moltes neurones juntes arriben a construir xarxes neuronals que creixen i es modifiquen amb cada nou aprenentatge. Aquestes xarxes constitueixen el nucli dels aprenentatges i no és important el nombre, sinó com estan relacionades entre elles per a ser més eficients, a més connexions, més aprenentatge i més significatiu. Per tant no es tracta tant d'emplenar el cap dels nens de conceptes, dades i llenguatge, si no de relacionar-los entre ells perquè prenguin significat, i puguin ser utilitzats per a crear futures xarxes amb altres conceptes.

David Bueno, un dels grans especialistes en aquest camp, ens diu que l'etapa de 0-3 és crucial per a assentar les bases dels futurs aprenentatges dels nostres nens i nenes, ja que condicionarà com serà el seu caràcter, el seu temperament, i la seva relació amb els altres i amb el món de l'aprenentatge durant tota la seva vida. És una etapa basada en la descoberta dels sentits, és a dir, cal oferir un ambient ric en estímuls sensorials on el nen pugui aprendre al seu ritme, on el nen pugui anar desenvolupant els sentits i creant xarxes neuronals que li permetin interactuar les diferents parts del seu cervell.